Directes
Ara en la televisió
TUPPER CLUB
Ara en la ràdio
EL RALL. MILLORS MOMENTS T6

Holanda talla l’ajuda a Nicaragua per violació dels drets humans

La crisi sociopolítica ha motivat la decisió dels Països Baixos, mentre l’Església catòlica rep suport intern i extern pel seu intent de mediar en el conflicte.

Les protestes van començar el 18 d’abril en contra de les reformes de la seguretat social

Holanda és el primer país que suspén la cooperació amb Nicaragua en el marc de la crisi sociopolítica perquè passa el país. D’altra banda, el govern de Nicaragua ha desqualificat l’Església catòlica com a mediadora, però li han donat suport des d’organismes humanitaris locals fins a la Comissió Interamericana de Drets Humans (CIDH) i la gran aliança cívica de Nicaragua, que és la contrapart de l’executiu en el diàleg.

“Com a conseqüència de les greus violacions de drets humans comesos pels oficials del govern i el grups parapolicials, el govern del Regne dels Països Baixos ha suspés la cooperació amb el govern de Nicaragua respecte de la construcció de l’hospital de Bilwi”, assenyala Holanda en una declaració.

Les queixes sobre l’obstrucció i la greu demora en l’accés a l’atenció mèdica per als manifestats a Nicaragua també han motivat la decisió d’Holanda. Concretament, interromp la contribució de 18,4 milions d’euros durant dos mesos. Aquests recursos permetrien cofinançar i equipar l’Hospital Regional Nuevo Amanecer, localitzat a la regió autònoma del Carib Nord (RACN).

Pel que fa a l’Església catòlica, va proposar al president de Nicaragua, Daniel Ortega, que avançara a març de 2019 les eleccions fixades per a 2021 i que renunciara a presentar-se a la reelecció, però Ortega va rebutjar aquesta proposta i va qualificar els bisbes de colpistes.

El diàleg al país es va iniciar el mes de maig, però s’ha desenvolupat de manera intermitent i no s’ha représ des del passat 25 de juny, moment en què es va celebrar la darrera sessió.

Les protestes van començar el 18 d’abril en contra de les reformes de la seguretat social i es van convertir en un clam contra el mandatari, ja que després d’onze anys en el poder se l’acusa d’abús i corrupció. Les manifestacions han deixat 277 morts i més de 2.000 ferits, segons dades publicades per la CIDH.