La guerrilla kurda PKK anuncia la seua dissolució, després de 40 anys de conflicte a Turquia

La guerrilla kurda del PKK ha anunciat la dissolució i la fi de la "lluita armada" que va iniciar contra l'Estat turc fa quaranta anys, en el curs de la qual han mort vora 45.000 persones, responent així a la crida que va fer a la fi de febrer des de la presó el fundador i líder de l'organització Abdullah Öcalan, condemnat a cadena perpètua.

"El 12é Congrés del PKK ha decidit dissoldre l'estructura organitzativa del PKK i posar fi al mètode de la lluita armada, el procés d'aplicació de la qual serà dirigit i dut a terme pel líder APO (Öcalan), i posar fi així a les activitats executades sota el nom del PKK", ha assenyalat la guerrilla. Va organitzar este congrés entre el 5 i 7 de maig per a debatre la petició d'Öcalan.

"La lluita del PKK ha trencat la política de negació i anihilació imposada al nostre poble, ha portat la qüestió kurda al punt de ser resolta a través de la política democràtica i ha complit així la seua missió històrica" ha explicat l'organització —considera terrorista per Turquia, els Estats Units i la Unió Europea—per a justificar la decisió de deixar les armes. El 8 de maig el president turc, l'islamista Recep Tayyip Erdogan, va avançar en una reunió del seu partit, l'AKP, que el desarmament del PKK s'anunciaria prompte.

En un principi, el PKK, que opera principalment des bases del nord de l'Iraq, havia reclamat que el mateix Abdullah Öcalan dirigira en llibertat un eventual procés de pau amb l'Estat turc. El líder del PKK fa 25 anys que compleix cadena perpètua. El 27 de febrer Öcalan va instar al PKK que abandonara les armes. La dissolució de la guerrilla podria significar complir la condemna a perpetuïtat en arrest domiciliari.

Ja en 2013, havia anunciat la fi de les aspiracions independentistes del PKK, la intenció d'integrar als kurds en una Turquia democràtica i l'abandó de les armes, però el procés es va avortar en 2015 i els combats i atacs es van intensificar.