Guaidó obre la porta a una intervenció militar nord-americana a Veneçuela
El líder de l'oposició reconeix que van cometre errors en l'alçament militar fracassat de dimecres passat.
El president de l'Assemblea Nacional veneçolana i líder de l’oposició s’ha mostrat obert a acceptar una intervenció militar nord-americana al país caribeny. El diari The Washington Post publica una entrevista amb Guaidó, en la qual l’opositor accepta aquesta possibilitat.
A la pregunta sobre què faria si l’assessor de Seguretat de Donald Trump, John Bolton, li fera una oferta d’intervenció dels Estats Units, Guaidó diu que respondria, textualment: "Estimat amic, ambaixador John Bolton, gràcies per tota l’ajuda que ha brindat a la causa justa d'ací. Gràcies per l’opció, l'avaluarem i, probablement, la considerarem al parlament per a resoldre aquesta crisi. Si és necessari, potser l'aprovarem".
Guaidó reconeix, en la mateixa entrevista, que van cometre errors en intentar provocar l’alçament militar de dimarts passat. Van calcular malament el suport que podrien tindre dins de l’exèrcit.
Les declaracions de Guaidó enllacen directament amb les paraules de Bolton. L’assessor de Seguretat de Trump va dir, el dia de l'intent d’alçament, que "totes les opcions estan sobre la taula", fins i tot una intervenció militar.
El fet paradoxal de les relacions diplomàtiques és que mentre els EUA no descarten una opció militar, adverteixen contra suposades ingerències de països tercers. Precisament aquest diumenge, el secretari d’estat dels EUA, Mike Pompeo, ha acusat l'Iran de prestar suport "sobre el terreny" a Nicolás Maduro, i ha afegit que el que Washington desitja és que els veneçolans puguen restaurar la seua democràcia sense ingerències externes.
Pressió fracassada a les casernes militars
L’opinió de Guaidó, procliu a una intervenció de forces estrangeres, ha estat publicada el dia següent de la crida que va fer a acudir a les casernes militars. El líder de l’oposició havia demanat als seus partidaris que anaren a les casernes a lliurar un full informatiu als militars.
L'opinió generalitzada és que l’acció va fracassar, ja que no passaren d’unes desenes els ciutadans que anaren a les casernes.
D'altra banda, per segon dia consecutiu, l’opositor Leopoldo López, refugiat a l'ambaixada espanyola a Caracas, no ha desenvolupat cap activitat pública. Compleix, així, la condició que li va posar el ministre d’Afers Estrangers, Josep Borrell, per a romandre a les instal·lacions de la representació d'Espanya a Caracas.
El cas és que, després d’uns dies de molta agitació, el cap de setmana ha retornat una certa calma a Veneçuela, tot i que, sens dubte, la crisi encara s'ha de resoldre.
Més llegit
- 
                        
                                                        Convocades les oposicions per a cobrir 1.959 places de mestres, que per primera vegada s'iniciaran al setembre
 - 
                        
                                                        Carlos Mazón presenta la dimissió com a president de la Generalitat: "Ja no puc més"
 - 
                        
                                                        Vilaplana declara que Mazón atenia telefonades a El Ventorro i que no feia la sensació de tindre pressa quan es van separar al pàrquing
 - 
                        
                                                        Un estudi del CSIC revela que el quefir modula receptors intestinals implicats en la resposta immune
 - 
                        
                                                        Mazón afronta el seu moment més crític, accelerat per les escridassades en el funeral a les víctimes de la dana
 - 
                        
                                                        Juanfran Pérez Llorca, el centre de les mirades per a substituir Mazón al capdavant de la Generalitat