El govern de Meloni es convertix en el més longeu de la República Italiana

El govern de la ultradretana Giorgia Meloni s'ha convertit este divendres 4 de setembre en el més longeu de la República italiana, amb 1.413 dies consecutius en el poder, una insòlita fita d'estabilitat en una democràcia marcada per la volatilitat i les turbulències.

En el poder des d'octubre de 2022, la primera dona a dirigir un govern a Itàlia ha superat el rècord de Silvio Berlusconi en el seu segon mandat (2001-2005), si bé "Il Cavaliere" manté la marca del governant que més temps ha ocupat el càrrec de primer ministre: nou anys, però repartits en quatre legislatures.

Després de la victòria del seu partit, Germans d'Itàlia, en les eleccions de 2022 amb un 26% dels vots, Meloni va armar una coalició de centredreta amb la berlusconiana Forza Itàlia i la Lliga de Matteo Salvini que ha funcionat amb cohesió i a favor de la primera ministra, entre altres motius, pel progressiu afebliment i les tensions internes dels seus socis.

Bona part de la tranquil·litat del mandat de Meloni obeïx a la falta d'una alternativa sòlida en l'esquerra. L'oposició no ha superat les divisions i seguix sense arribar a un acord sobre la fórmula programàtica i de lideratge comú per a les pròximes eleccions.

Carisma i visibilitat internacional

"Soc Giorgia, soc dona, mare, italiana i cristiana": Meloni ja apuntava maneres amb aquesta frase en 2019 que va ser remasteritzada amb música electrònica. El seu carisma ha sigut una de les millors armes d'una política formada en el postfeixisme que en arribar en poder ha caminat cap a la moderació, el pragmatisme i la institucionalitat.

A més, Meloni exhibeix múscul amb les fites econòmiques: creixement per damunt o en línia amb Europa, estabilitat de les finances públiques o creació d'ocupació. L'oposició li retrau una política de retallades i falta d'inversió en serveis públics com a sanitat o educació, i l'acusa de governar per als rics.

La mandatària presumeix d'haver elevat el paper internacional d'Itàlia: ha mantingut al país alineat amb Europa, l'OTAN i el suport a Ucraïna i ha buscat reforçar el perfil a Brussel·les o en el G7. Es va convertir en destacada aliada de Donald Trump, però la relació s'ha refredat després de diversos xocs per la guerra de l'Iran.

Mà dura amb la migració

La mà dura contra la migració és una de les banderes de Meloni. El reforç de fronteres, la lluita contra la immigració irregular i els traficants, les repatriacions ràpides i l'externalització a tercers països han sigut eixos d'una política d'acord amb el seu electorat. Però s'ha enfrontat amb la justícia i ha provocat tensions, com el recent pols amb Espanya per la crisi de Ceuta.

Entre els projectes que s'han quedat pel camí figuren el faraònic pont sobre l'estret de Messina per a unir l'illa de Sicília amb la península Itàlica. Presentat com a estratègic, el projecte està bloquejat per obstacles judicials i administratius i ha sigut criticat pel seu elevat cost i el seu impacte ambiental. També està estancada la reforma sanitària per a resoldre les llistes d'espera i el desequilibri entre el nord i el sud.

Entre els reptes que Meloni té al davant està la reforma de la llei electoral per a afavorir l'estabilitat del govern. Proposa un "premi" de majoria en escons per a la llista o coalició que supere entorn del 40%-42% dels vots. Un altre dels punts en discussió és una possible segona volta si les coalicions no aconsegueixen determinats llindars de suport.

Núvols en l'horitzó: El factor Vannacci

El govern de Meloni aconsegueix el seu rècord mancant un any per a les eleccions i amb un núvol en l'horitzó: la irrupció de l'exgeneral Roberto Vannacci i el seu nou partit d'ultradreta, en acusat ascens en els sondejos: un dels més recents el situa per damunt de la Lliga de Salvini. L'únic factor que ara per ara podria complicar la continuïtat de Meloni al capdavant d'Itàlia.