Eurovisió arriba a la final amb protestes per la participació d’Israel i el boicot de cinc països

La gran final d’Eurovisió se celebra este dissabte a Viena sota una forta pressió política i social per la participació d’Israel en el concurs mentre continua l’ocupació de Gaza. La 70a edició del festival arriba marcada pel boicot de cinc països, protestes als carrers de la capital austríaca i acusacions contra la Unió Europea de Radiodifusió (UER) per no aplicar a Israel el mateix criteri que va portar a expulsar Rússia després de la invasió d’Ucraïna.

Centenars de persones s’han manifestat esta setmana a Viena contra la presència israeliana en el certamen. Divendres, coincidint amb el Dia de la Nakba —que recorda l’expulsió de centenars de milers de palestins després de la creació de l’estat d’Israel al 1948—, la protesta Song Protest 2026 va reunir activistes i manifestants de diversos països al centre de la ciutat. Durant la concentració es van sentir crits de “Palestina lliure” i es van succeir les intervencions de col·lectius propalestins i representants polítics.

Este dissabte, hores abans de la final, s’ha convocat una nova protesta sota el lema “Cap escenari per al genocidi. Llibertat per a Palestina”.

La protesta convocada este dissabte a Viena contra la participació d’Israel en Eurovisió ha reunit centenars de persones als carrers de la capital austríaca. Durant la mobilització, diversos manifestants han desplegat una gran lona amb el que asseguraven que són noms de palestins morts en l’ofensiva sobre Gaza: una de les imatges més impactants de la jornada.

Les mobilitzacions contra Israel han coexistit amb actes de suport a la seua participació. Dijous es va celebrar una concentració sota el lema “Mazel Lov”, joc de paraules entre l’expressió hebrea Mazel Tov i la paraula anglesa love per a defendre la continuïtat israeliana en el festival.

El boicot d’Espanya i altres països

La polèmica ha provocat una situació inèdita en el certamen. Espanya, Irlanda, Islàndia, Eslovènia i els Països Baixos han decidit no participar en esta edició com a protesta per la presència d’Israel.

És la primera vegada que Espanya es retira d’Eurovisió des del debut al 1961. RTVE tampoc retransmetrà la final, que serà substituïda per una edició especial del programa La casa de la música.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va defendre divendres la decisió de RTVE i la va qualificar de “coherent i necessària” per a “plantar-se davant de la injustícia”. També va reclamar aplicar a Israel “els mateixos criteris” que van portar a l’exclusió de Rússia després de la invasió d’Ucraïna.

La retirada de diversos països ha deixat esta edició amb només 35 participants, la xifra més baixa des del 2004.

La UER argumenta la continuïtat d’Israel

La UER i la direcció del festival han defés mantindre Israel dins del concurs malgrat les crítiques i les peticions d’exclusió.

El director d’Eurovisió, Martin Green, ha assegurat que l’organització “respecta” la postura dels països que han optat pel boicot, encara que no la compartix. Green va reivindicar el festival com “un espai de trobada” i “un refugi per als desfavorits”.

La tensió també s’ha traslladat a les gales. Durant l’actuació d’Israel en la primera semifinal es va sentir en directe el crit "Pareu el genocidi", encara que el fragment va ser eliminat posteriorment del vídeo oficial publicat en YouTube.

La direcció nega contactes per al retorn de Rússia

La direcció d’Eurovisió també ha eixit al pas este dissabte de la polèmica generada per unes declaracions atribuïdes al director del festival, Martin Green, sobre un hipotètic retorn de Rússia al concurs. Green ha negat “de manera rotunda” que existisca cap negociació o pla perquè el país torne a participar després de l’expulsió arran de la invasió d’Ucraïna.

“Deixeu-me ser molt clar: no hi ha converses en marxa sobre el retorn de l’ens rus a Eurovisió”, ha assegurat en una roda de premsa a Viena. Posteriorment, fins i tot ha qualificat de “fem” les informacions publicades sobre esta qüestió.

La reacció arriba després que el president de RTVE, José Pablo López, qualificara de “flagrant insult als valors europeus” la possibilitat d’un retorn rus i acusara Green d’intentar “justificar el doble raser amb Israel”. El responsable d’Eurovisió ha replicat que les seues paraules havien sigut “malinterpretades”.

La polèmica es va originar a partir d’un vídeo difós en YouTube en què Green explicava que Rússia va ser expulsada perquè l’ens públic no va poder demostrar que no actuava com un instrument de propaganda del govern rus. Preguntat sobre una hipotètica tornada, Green es va limitar a afirmar que seria “teòricament possible” si complira les normes, encara que va insistir que no hi ha cap moviment en eixe sentit.

Finlàndia i Austràlia lideren les apostes

En l’àmbit musical, la final estarà marcada pel duel entre Finlàndia i Austràlia, les dos grans favorites segons les cases d’apostes.

El duet finlandés format per Linda Lampenius i Pete Parkkonen encapçala els pronòstics amb Liekinheitin, una proposta que mescla pop-rock, electrònica i violí clàssic. Austràlia ha escalat posicions amb Eclipse, interpretada per Delta Goodrem.

També apareixen ben situades candidatures com les de Grècia, Israel, Romania, Bulgària o Dinamarca.

La jornada prèvia a la final també ha estat marcada pel desmai de la representant sueca, Felicia, després de l’assaig general de divendres. La delegació sueca ha demanat reduir la temperatura de la sala dels artistes després de l’incident.