Els EUA i l’Iran ultimen un acord per a reobrir l’estret d’Ormuz i allargar la treva nuclear

Les negociacions entre els Estats Units i l'Iran avancen cap a un possible acord que permetria reobrir l’estratègic estret d’Ormuz, alçar part de les sancions contra Teheran i ampliar durant seixanta dies la treva en la guerra al Pròxim Orient per a negociar un nou pacte nuclear. La possibilitat d’un acord ha provocat ja una caiguda del preu del petroli i ha obert un intens debat polític tant a Washington com a l’Orient Mitjà.

El secretari d’Estat dels EUA, Marco Rubio, ha assegurat este dilluns des de Nova Delhi que només falta la resposta oficial iraniana i ha insistit que el president Donald Trump “no firmarà un mal acord”.

“Tenim una proposta sòlida damunt de la taula per a reobrir els estrets i iniciar una negociació significativa sobre els assumptes nuclears”, ha afirmat Rubio, que també ha defés que el pacte compta amb “molt de suport” tant als països del golf Pèrsic com a escala internacional.

Segons han avançat mitjans nord-americans com Axios o The New York Times, l’entesa inclouria la reobertura del pas marítim, clau per al comerç mundial de cru i gas, així com el desbloqueig de fons iranians i l’inici d’una negociació “real i limitada en el temps” sobre el programa nuclear de la república islàmica.

Caiguda del petroli i optimisme als mercats

Les expectatives d’un acord imminent han tingut efectes immediats en els mercats internacionals. El barril de Brent, de referència a Europa, ha caigut més d’un 5% i s’ha situat prop dels 98 dòlars, mentre que el West Texas Intermediate (WTI) baixava fins als 91 dòlars.

Malgrat el descens, el petroli continua molt per damunt dels nivells previs a l’esclat del conflicte entre els EUA, Israel i l’Iran, quan el Brent rondava els 72 dòlars.

Els mercats borsaris asiàtics han reaccionat també amb pujades i els futurs europeus anticipen una obertura en positiu davant de la possibilitat d’una estabilització a la regió.

Trump pressiona per a ampliar els Acords d’Abraham

En paral·lel a les negociacions amb Teheran, Trump intenta reforçar l’aliança regional dels EUA amb Israel. El president nord-americà ha demanat als països del golf Pèrsic, especialment a l’Aràbia Saudí, que s’incorporen als Acords d’Abraham i normalitzen les relacions diplomàtiques amb Israel una vegada es tanque l’acord amb l’Iran.

Trump va abordar esta qüestió en una conversa telefònica amb els líders saudites, qatarians, emiratians, egipcis i jordans, així com amb el mariscal pakistanés Asim Munir, que actua com a mediador amb Teheran.

L’objectiu seria consolidar un nou equilibri regional després de mesos de tensió militar i del bloqueig parcial de l’estret d’Ormuz, pel qual transitava abans de la guerra aproximadament una quarta part del petroli i del gas mundial.

Crítiques republicanes i cautela iraniana

Tot i l’optimisme de Washington, dins del Partit Republicà han aparegut veus crítiques que consideren que l’Iran podria eixir reforçat políticament i econòmicament del pacte. Alguns senadors conservadors han qualificat l’esborrany d’acord de “concessió excessiva”, encara que Trump ha desqualificat els crítics i els ha titlat de “perdedors”.

Des de Teheran, mentrestant, el discurs és molt més prudent. Fonts pròximes al líder suprem de la revolució han advertit que l’Iran “no renunciarà a la sobirania” sobre l’estret d’Ormuz i exigixen també la fi dels atacs israelians contra la milícia de Hezbol·là al Líban.

Rubio, però, ha separat les dos negociacions i ha assegurat que la situació al Líban s’està tractant “per una via completament independent”.

La Xina reclama consolidar el diàleg

La Xina ha celebrat igualment els avanços diplomàtics i ha reclamat que “la porta del diàleg no torne a tancar-se”. La portaveu del Ministeri d’Afers Estrangers xinés, Mao Ning, ha defés una solució negociada que tinga en compte “les preocupacions de totes les parts” i ha insistit en la necessitat de reobrir ràpidament les rutes marítimes per a garantir l’estabilitat de les cadenes de subministrament globals.

Pequín, que manté estretes relacions econòmiques amb l’Iran i amb els països del golf Pèrsic, s’ha posicionat des de l’inici del conflicte a favor d’una eixida diplomàtica.