Els Estats Units entren en la guerra contra l'Iran amb un atac massiu al programa nuclear iranià

Els Estats Units han entrat este dissabte de manera abrupta en la guerra d'Israel contra l'Iran amb el bombardeig a les tres principals instal·lacions del programa nuclear iranià, i el president Donald Trump ha amenaçat el règim de Teheran amb més atacs, si “la pau no arriba de pressa”. Per la seua part, el secretari de Defensa dels Estats Units, Pete Hegseth, ha advertit l'Iran que, a pesar que els EUA no busquen la guerra, actuaran amb "rapidesa i decisió" si veuen els seus interessos amenaçats en cas de represàlies de Teheran. Ho ha dit en una roda de premsa al Pentàgon, hores després de la intervenció de Trump acompanyat del president de l'Estat Major Conjunt dels EUA.

Dos hores després d'aterrar el Marine One a la Casa Blanca, després de passar un dia al seu camp de golf a Nova Jersey, Trump ha sorprés el món en anunciar que les Forces Armades estatunidenques acabaven de completar un “atac exitós en tres instal·lacions nuclears de l'Iran, incloses Fordow, Natanz i Esfahan”.

"S'ha llançat una càrrega completa de bombes al lloc principal, Fordow", ha afegit Trump en la seua xarxa Truth Social a les 19:50 hora local. Poc després, fonts del Departament de Defensa han revelat que a la fortalesa de Fordow, el principal centre d'enriquiment d'urani iranià, s’han llançat diverses bombes antibúnquer GBU-57, no usades mai fins ara en combat real. L'anomenada Midnight Hammer (Martell de Mitjanit) ha sigut el major bombardeig de la història amb bombarders B-2. Segons el Pentàgon, l'ofensiva va ser indetectable per les forces iranianes, i no es van registrar baixes nord-americanes. "Cap altre país del món hauria pogut dur a terme una operació com esta", ha afirmat el secretari de Defensa, Pete Hegseth, que ha destacat que els Estats Units posseeixen "el major poder militar que el món ha vist mai".

En un missatge a la nació dos hores després, Trump ha instat Teheran a no respondre militarment i optar per la pau. "L'Iran, el bully del Pròxim Orient, ara ha de fer la pau. Si no, els futurs atacs seran molt més grans i més fàcils", ha assegurat el president estatunidenc en to desafiador i acompanyat del vicepresident, J. D. Vance; del secretari de Defensa, Pete Hegseth, i del secretari d'Estat, Marco Rubio.

Pau o tragèdia

Trump ha dit que ara el règim iranià ha de triar entre “la pau o una tragèdia més gran que la que han vist en els últims huit dies”, i ha afegit que hi ha molts altres objectius a l'Iran que podrien atacar si ho decideixen. “Si la pau no arriba de pressa, anirem darrere d'eixos altres objectius amb precisió, rapidesa i habilitat”, ha amenaçat el mandatari.

El dirigent republicà ha revelat que ha treballat en tot este temps amb el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, “com un equip com potser no s'ha vist abans”. En este sentit, Trump ha donat les gràcies a l’exèrcit israelià “pel meravellós treball que han fet”.

Segons fonts del Pentàgon, els bombarders estratègics B-2 carregats de bombes antibúnquer de gran tonatge han disparat a diversos punts febles a la fortalesa subterrània de Fordow. L’atac es va completar amb el llançament de trenta 30 míssils Tomahawk des de submarins de la classe Ohio contra Natanz i Esfahan.

L’objectiu, segons Trump, era destruir la capacitat d'enriquiment nuclear de l'Iran i “detindre l'amenaça que suposa per al món el principal estat patrocinador del terrorisme”. Una meta que haurien aconseguit amb èxit, ja que el president ha assegurat que les principals instal·lacions d'enriquiment nuclear de l'Iran han quedat “destruïdes completament i totalment”.

Estos atacs han sigut una sorpresa, perquè Trump va assegurar dijous que encara es donava dos setmanes de temps per a decidir si entrava en eixa guerra.

Trump, que durant la campanya electoral es va mostrar crític amb les intervencions militars estatunidenques al Pròxim Orient, ara s'enfronta a una dissidència interna dins del moviment MAGA, que s'oposa a l'intervencionisme militar. I al mateix temps, diversos congressistes demòcrates i alguns republicans, com Thomas Massie, consideren l'atac una violació de la Constitució, que restringeix el poder de declarar la guerra al Congrés.

El programa nuclear iranià tira avant

Per la seua part, l'Organització de l'Energia Atòmica de l'Iran ha confirmat els atacs dels Estats Units, però afirma que esta “indústria nacional” continuarà “amb els esforços de milers dels seus científics i la motivació dels seus experts revolucionaris”.

L'organització ha dit en un comunicat, publicat per l'agència iraniana Tasnim, que l’atac a les instal·lacions nuclears han sigut “un acte brutal que contradiu les lleis internacionals, especialment el Tractat de No Proliferació Nuclear (TNP)”.

Els EUA tornen a oferir negociar a l'Iran

Hores després de la incursió estatunidenca a l'Iran, intercanvi d'atacs entre l'Iran i Irael i desenes de reaccions internacionals, el secretari d'Estat dels Estats Units, Marco Rubio, ha convidat este diumenge a l'Iran a seure a negociar un acord nuclear en el qual rebutge l'enriquiment d'urani. Rubio ha declarat en una entrevista a la cadena Fox News que "ara el règim iranià s'hauria de despertar i dir: 'Bé, si de veritat volem tindre energia nuclear, hi ha una manera de fer-ho'. Eixa oferta segueix sobre la taula i estem disposats a parlar d'això demà mateix". El cap de la diplomàcia estatunidenca ha assenyalat que molts països en el món operen reactors nuclears per a obtindre electricitat sense haver d'enriquir el seu propi urani.

En una altra entrevista amb la cadena CBS News, Rubio ha dit que el bombardeig d'anit "no va ser un atac contra el poble iranià" ni tampoc buscava "un canvi de règim", sinó desmantellar les capacitats nuclears de la República Islàmica. "El que succeïsca a continuació dependrà del que l'Iran decidisca fer", va dir. "Si trien la via diplomàtica, estem llestos. Podem arribar a un acord que siga beneficiós per a ells, per al poble iranià, i per al món. Si trien una altra via, hi haurà conseqüències", ha dit.

Durant dos mesos, els Estats Units i l'Iran van negociar sense èxit un acord nuclear. Washington exigia el cessament total de l'enriquiment d'urani per a evitar que aconseguira una bomba atòmica, mentre que Teheran insistia a mantindre-ho amb finalitats pacífiques. Les negociacions es van trencar el 13 de juny, quan Israel va bombardejar instal·lacions nuclears i militars a l'Iran, moment en el qual ambdós països van començar a intercanviar atacs.

Netanyahu: “La pau s'aconsegueix amb la força”

El primer ministre d'Israel, Benjamin Netanyahu, ha sigut el primer que ha reaccionat a estos atacs, i ha felicitat Trump per la seua “decisió audaç” i ha agregat: “Trump i jo solem dir: ‘La pau s'aconsegueix amb la força’”.

En una publicació en el seu compte de X, acompanyada d'unes declaracions en vídeo del líder israelià, es pot llegir: “Primer ve la força, després la pau. [...] I esta nit, @realdonaldtrump i els Estats Units han actuat amb molta força”.

Netanyahu ha agregat que la història recordarà que el “president Trump ha actuat contra el més perillós dels règims del món i contra les més perilloses armes”.

El ministre d'Afers Exteriors d'Israel, Gideon Saar, ha fet també una crida este diumenge als països occidentals a "donar suport als Estats Units ara". En un missatge en el seu compte d'X, Saar informa que ha parlat amb el seu homòleg britànic, David Lammy, per a dir-li que "els Estats Units van actuar ahir com a líder del món lliure". "La civilització occidental ha de mostrar suport als Estats Units ara. Ara la comunitat internacional ha d'imposar un canvi en el comportament desestabilitzador de l'Iran, la seua promoció del terrorisme i els seus programes nuclears i de míssils balístics", ha afirmat. També ha advertit que "Israel continuarà les operacions a l'Iran d'acord amb els seus objectius".

Des de l'inici dels atacs israelians a l'Iran fa deu dies, a Israel han mort 24 persones -a més d'una dona que va patir un infart en un búnquer- mentre que a l'Iran el Ministeri de Sanitat eleva la xifra de morts a més de 400, encara que un grup de drets humans amb seu a Washington eleva la xifra de morts a més de 850 i quasi 3.400 els ferits. EFA