Esglésies cremades i saquejos a Xile durant la massiva manifestació per l'aniversari de les protestes

Almenys dues esglésies del centre de Santiago de Xile han sigut cremades aquest diumenge després d'una multitudinària manifestació que ha congregat desenes de milers de persones per a commemorar el primer aniversari de l'onada de protestes contra les condicions socials del país. Van començar arran de l'augment de la tarifa del metro de Santiago i s'han convertit en les més greus des de la fi de la dictadura militar (1973-1990).

El primer santuari que va patir els atacs ha sigut el de Sant Francesc de Borja, que habitualment utilitza el cos de carabiners, la policia militar, per a cerimònies institucionals. Hores més tard era l'església de l'Assumpció, una de les més antigues de la capital, amb més d'un segle i mig d'antiguitat, la que es va engolir el foc.

Els dos temples estan en els voltants de plaça d’Itàlia, l'epicentre de l'anomenat “esclat social” i que aquest diumenge ha sigut escenari d'una de les concentracions més massives en el que va d'any. L'església de Sant Francesc de Borja va ser també saquejada i algunes de les imatges religioses que albergava foren cremades al carrer, mentre que la de l'Assumpció va veure com la cúpula que la corona queia al terra envoltada pel foc.

En la rodalia de la rotonda, batejada pels manifestants com “Plaça Dignitat”, saquejaren diversos comerços, entre els quals un supermercat d'una cadena internacional. També es registraren atacs de persones encaputxades a algunes comissaries de la perifèria de la capital, com ara Puente Alto. També s'instal·laren barricades en alguns punts propers a aquesta plaça i altres zones de la capital. Aquests incidents marcaren el final d'unes mobilitzacions que majoritàriament van tindre un ambient festiu i pacífic i que també s'han estés a altres ciutats com Valparaíso, Viña del Mar i Antofagasta.

Les concentracions per l'aniversari se celebren a una setmana que més de 14,5 milions de xilens decidisquen en un històric plebiscit si volen reemplaçar l'actual Constitució, heretada de la dictadura i vista com l'origen de les desigualtats que afligeixen Xile. El referèndum, que anava a celebrar-se a l'abril i que va ser ajornat per la pandèmia, busca reduir tensió en un país molt polaritzat, que fins a l'any passat era considerat el més estable de Llatinoamèrica.