Entra en vigor la primera pausa humanitària a Gaza després de 48 dies de guerra i més de 14.000 morts

Entra en vigor l'anomenada pausa humanitària, el cessament dels atacs entre Israel i Hamàs 46 dies després que esclatara aquest conflicte. Un alto el foc que es preveu, en principi, per a quatre dies, durant els quals es donaran les condicions perquè Hamàs entregue uns 50 ostatges a Israel, dones i xiquets, i que el govern de Netanyahu allibere 150 presoners, també la majoria dones i adolescents sense delictes de sang. Són els primers fruits dels esforços diplomàtics després de 47 dies de guerra i amb més de 14.000 víctimes mortals a l'esquena. 

Aquesta treva també permet l'entrada pel pas de Rafah d'entre 100 i 300 camions amb aliments, material sanitari i combustible a l'interior de la Franja. A més, inclou una clàusula que diu que per cada 10 ostatges més que allibere Hamàs, es prorrogarà un dia l'alto el foc. Dels 38 ministres, només tres, que pertanyen a la formació política més ultraortodoxa del govern de Netanyahu, hi han votat en contra. En tot cas, Israel ha deixat clar que continua en guerra.

La pressió dels familiars dels 237 segrestats i també de la comunitat internacional, encapçalada pels Estats Units, ha sigut clau per a adoptar aquesta treva, la primera en 47 dies de guerra. Aquesta pausa es produeix després de setmanes de pressions cada vegada més intenses de la comunitat internacional i dels principals organismes internacionals, com les Nacions Unides, per a detindre els atacs incessants, que han causat també més d'1,5 milions de desplaçats al territori gazià. La treva, de fet, ha sigut possible per la mediació de Qatar amb la participació d'Egipte i els Estats Units.