La cimera de la COP30 comença amb crítiques al negacionisme climàtic i un nou fons per a salvar les selves

La cimera de líders de la COP30 que revisarà i fixarà nous compromisos per a frenar el canvi climàtic ha començat este dijous a la ciutat brasilera de Belém, en plena Amazònia. En les primeres hores del fòrum els principals mandataris presents han coincidit a assenyalar el negacionisme climàtic, amb crítiques directes i indirectes als caps d'estat dels països més poderosos que qüestionen la nova realitat mediambiental, entre ells l'estatunidenc Donald Trump. També s'ha plantejat el llançament d'un nou fons global per a conservar els boscos tropicals.

Dilluns començarà la negociació entre 170 països, entre els quals està Espanya —representada pel president, Pedro Sánchez— per a decidir quins passos fer, a quin ritme i com finançar-los per a intentar complir els Acords de París. El punt de partida no és gens senzill, ja que els objectius establerts a la capital francesa ara fa deu anys —limitar l'augment de la temperatura global a 1,5 graus Celsius com a màxim abans del final de segle— no sols no s'han materialitzat, sinó que les expectatives han empitjorat. Les dades difoses per l'Organització Meteorològica Mundial (OMM) són pitjors que mai: 2023, 2024 i 2025 han sigut els tres anys més calorosos registrats fins a la data, una tònica producte d'un escalfament global que cada vegada s'accelera més. En este context, la COP30 es planteja com una última oportunitat per a combatre el canvi climàtic abans que siga irreversible.

La primera de les dos jornades prèvies de la cita a Belém, avantsala de la conferència climàtica mateixa, ha estat farcida d'al·legats en defensa d'una transició justa, crides urgents per a concretar les promeses i advertiments sobre un calfament global que cada vegada avança més de pressa. Els líders són conscients de l'agreujament de l'emergència climàtica, amb inundacions més sobtades, sequeres més prolongades i huracans més destructius, encara que la majoria dels discursos han aportat poques novetats a pesar de l'escenari negatiu.

El compromís assolit en l'Acord de París està en perill, mentre les emissions avancen a colp de rècord. "És un fracàs moral i una negligència mortal", ha lamentat el secretari general de Nacions Unides, António Guterres, en el discurs inicial davant del plenari.

Trump, assenyalat

Alguns dels dirigents presents no han dubtat a assenyalar directament a Trump, qui nega el calfament global i va retirar novament els Estats Units dels compromisos de París quan va tornar a la Casa Blanca, ara fa nou mesos. De fet, el mandatari republicà és un dels grans absents de la COP30 juntament amb el líder xinés, Xi Jinping; tots dos al capdavant dels països més contaminants del món.

El més incisiu ha sigut el president colombià, Gustavo Petro, qui manté un pols particular amb Trump arran dels bombardejos dels Estats Units sobre llanxes de civils suposadament vinculades amb el narcotràfic en aigües del Carib i el Pacífic. Petro ha responsabilitzat l'homòleg nord-americà d'acostar la humanitat "a l'abisme" per la "negació de la ciència". "El senyor Trump està equivocat, la ciència il·lumina el col·lapse si els Estats Units no es mouen cap a la descarbonització de la seua pròpia economia. No és perforar, perforar i perforar, està 100% equivocat el president dels Estats Units, Donald Trump", ha dit. En la mateixa línia, el president de Xile, Gabriel Boric, en la recta final del seu mandat, va acusar Trump de mentir i el va situar en el grup de veus que "decidixen ignorar o negar l'evidència científica".

Més cautelós ha sigut el brasiler i amfitrió, Luiz Inácio Lula da Silva, el govern del qual negocia amb l'administració estatunidenca per a revertir els aranzels del 50% sobre gran part de les exportacions. Sense citar a ningú, Lula ha advertit que "forces extremistes fabriquen mentides per a obtindre guanys electorals" i perpetuar "un model obsolet" que aguditza les disparitats socials i econòmiques, i la degradació ambiental. La mateixa fórmula han emprat altres líders. El president francés, Emmanuel Macron, també s'ha referit a la desinformació climàtica com una "amenaça" a les democràcies i l'homòleg guyanés, Irfaan Ali, ha reclamat desafiar els "negacionistes climàtics" que han capturat l'agenda ecològica.

Nou fons per a les selves

En un dels actes paral·lels al plenari, Lula ha llançat una de les principals iniciatives per a esta COP30: un fons global per a conservar els boscos tropicals, com l'Amazònia, amb potencial per a beneficiar a uns 70 països. Este nou mecanisme pretén superar el concepte de "donació" i convertir la cooperació en una espècie de negoci. La iniciativa contempla pagaments per cada hectàrea de vegetació salvatge, però també es penalitzarà per cada hectàrea desforestada. La idea és oferir finançament en condicions avantatjoses i usar el fons com una mena de cartera d'inversió. De moment el Brasil, Noruega, França, Indonèsia, Alemanya i Portugal hi han aportat o promés recursos.

La cimera continua este divendres amb la resta dels discursos en el ple i dos taules de treball: una sobre la transició energètica i una altra sobre els deu anys de l'Acord de París.