Almenys 55 morts per una explosió en una zona minera controlada per una guerrilla a Myanmar

Almenys 55 persones han mort i desenes més han resultat ferides este dilluns després d'una explosió registrada en una zona minera del nord-est de Myanmar (l'antiga Birmània) controlada per una guerrilla ètnica. La detonació també ha provocat la destrucció de nombroses vivendes en una aldea pròxima a la frontera amb la Xina.

Segons l'agència local Shwe Phee Myay, que cita equips de rescat desplegats a la zona, entre les víctimes mortals hi ha 25 dones i 30 hòmens residents a l'aldea de Kaung Tat, situada prop de la província xinesa de Yunnan.

Els servicis d'emergència continuen buscant persones entre les runes, per la qual cosa el balanç de víctimes podria augmentar en les pròximes hores.

La guerrilla admet que els explosius eren seus

L'Exèrcit d'Alliberament Nacional Ta'ang (TNLA), una de les insurgències ètniques més influents del país, ha reconegut que els explosius estaven emmagatzemats pel seu departament econòmic.

En un comunicat publicat en la seua pàgina web, la milícia ha indicat que diumenge es va produir una "explosió accidental de plom" destinat a activitats mineres. El grup ha obert una investigació per a aclarir les causes del succés, encara que no ha facilitat una xifra oficial de víctimes.

El TNLA manté actualment una treva amb l'exèrcit birmà, responsable del colp d'estat de 2021 que va posar fi al procés de transició democràtica encapçalat per Aung San Suu Kyi.

Una regió marcada per la guerra i la mineria il·legal

La guerrilla forma part de l'anomenada Aliança de la Germandat, una coalició armada que des de finals de 2023 controla àmplies zones de la regió de Kokang, estratègica per la seua proximitat amb la Xina. En esta àrea s'ha multiplicat en els últims anys l'activitat minera il·legal, en un context de guerra civil que s'ha intensificat després del colp militar.

L'accident arriba en un moment delicat per al règim birmà. Fa poc més d'un mes, el líder militar colpista, Min Aung Hlaing, va assumir formalment la presidència del país després de la dissolució de la junta militar i d'un procés electoral qüestionat per la comunitat internacional.

Segons l'Associació per a l'Assistència als Presoners Polítics de Birmània, més de 22.100 persones continuen empresonades per motius polítics des del colp d'estat, mentre que més de 8.000 han mort a mans de l'exèrcit i de les forces de seguretat.