Alemanya empresona l'excap dels espies, acusat de passar informació a altres països

El Tribunal Suprem d'Alemanya ha ordenat l'ingrés preventiu en presó de l'excap del Servici Federal d'Intel·ligència fins a 2005 (BND), August Hanning, per compartir informació de seguretat amb altres països. El seu presumpte còmplice, l'excap de gabinet Manfred D., està empresonat des de dimarts.

La Fiscalia investiga Hanning per espionatge constitutiu de traïció a la pàtria, obtenció de secrets d'Estat, temptativa de traïció a la pàtria i activitats d'espionatge com a agent, càrrec que nega l'excap dels espies, de 80 anys, tot i que ha admés estar en possessió de documents confidencials.

El segons investigat, Manfred D., va ser cap de gabinet de Hanning quan este presidia el BND, entre el 1998 i el 2005, i més tard el seu assistent quan va ser secretari d'Estat en el Ministeri de l'Interior, entre 2005 i 2009. Més tard, va treballar per a diversos presidents del BND.

Presumptament, va aprofitar l'accés a informacions confidencials, com a cap de gabinet, per a subministrar-li-les a canvi de remuneració a Hanning, que aleshores exercia d'assessor de seguretat privat. La Fiscalia estima que, durant la relació, que va prolongar-se fins al 2022, li hauria facilitat prop de 2.000 documents, molts confidencials.

Per això se l'investiga per complicitat en un intent de traïció a la pàtria i d'espionatge constitutiu d'alta traïció.

Sospites d'espionatge per a l'Azerbaidjan

El ministeri públic creu que, com a mínim, Hanning va emprar estes informacions en un informe per a un aparell d'intel·ligència estranger i advertix que també va mantindre un intens intercanvi amb un membre d'un altre servici d'intel·ligència. Der Spiegel concreta la sospita en l'Azerbaidjan, si bé el país caucàsic ha qualificat esta informació "d'inadmissible" i de "manipulació". El portaveu adjunt del govern alemany, Sebastian Hille, ha dit que la investigació no exclou cap opció. En tot cas, Hanning mantenia contactes amb representants de l'Azerbaidjan, ja que, entre altres coses, formava part de la junta directiva del Fòrum Germànic-Azerbaidjan.

D'altra banda, el president de la Comissió Parlamentària de Control dels Servicis d'Intel·ligència, el cristianodemòcrata Marc Henrichmann, ha considerat insuficients les normes per als ex alts càrrecs, tot i que es van endurir fa anys, i ha reclamat que siguen encara més severes i restrictives.