200 activistes jueus detinguts al Capitoli en una protesta contra la visita de Netanyahu al Congrés dels EUA

Israel continua matant palestins, sovint amb bombes fabricades als Estats Units —en va assassinar almenys noranta este dimarts—, però el focus de l'atenció mediàtica s'ha traslladat temporalment de la Franja de Gaza cap a Washington. El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, torna al Congrés dels Estats Units, convidat per líders republicans i demòcrates, amb el vistiplau de la cúpula militar de Tel-Aviv per a parar la guerra sis mesos.

Netanyahu es dirigirà per quarta ocasió a la Cambra de Representants, superarà el rècord del primer ministre britànic Winston Churchill, per a insistir en els suports a la causa israeliana i l'ofensiva a Gaza, malgrat els 39.000 palestins morts, la destrucció de l'enclavament i la crisi humanitària.

Una protesta a l'interior del Capitoli, convocada per l'ONG Veus Jueves per la Pau ha precedit l'arribada de Netanyahu. Els policies han detingut els vora 200 manifestants, que portaven samarretes roges amb lemes com "No en el meu nom", "Els jueus diuen al Congrés: detingueu l'enviament d'armes a Israel" o "Ningú és lliure fins que tots siguen lliures". Este dimecres s'esperen nombroses protestes contra el primer ministre israelià a Washington, que ha extremat les mesures de seguretat.

L'endemà, Netanyahu es reunirà amb el president Joe Biden a la Casa Blanca i també amb la presumible candidata demòcrata, la vicepresidenta Kamala Harris, que no assistirà al discurs al Congrés. El portaveu del Departament d'Estat, Matthew Millern, ha destacat com a objectiu de la cimera avançar cap a l'alto el foc, "que torne els ostatges a casa i pose fi al patiment dels palestins".

Divendres, el primer ministre israelià es trobarà amb l'expresident, el candidat republicà Donald Trump, a la seua mansió de Mar-a-Lago, a Florida. L'administració demòcrata ha volgut llevar ferro a la trobada amb Trump, si bé coincideix en plena cursa presidencial amb el magnat com a favorit.

Netanyahu va mantindre una relació fructífera amb Trump durant la seua presidència, en què va obtindre el reconeixement de la sobirania d'Israel sobre els territoris dels alts del Golan, el vistiplau al trasllat de l'ambaixada estatunidenca de Tel-Aviv a Jerusalem i suport per al restabliment de relacions diplomàtiques amb diverses nacions àrabs.