Viena, Berlín i Nova York: tres models de ciutat on la regulació de l’habitatge marca l’agenda política

A Espanya, la vivenda pública representa només el 3,3% del total, molt per davall de la mitjana europea, que se situa en el 8%. El país és un dels estats europeus amb menys habitatge social, lluny dels Països Baixos, Àustria i Dinamarca, on el percentatge supera el 20%. Davant de la situació, ciutats com Viena s’han convertit en referents per les polítiques d’habitatge públic i subvencionat.

A la capital austríaca, més del 60% de la població viu en habitatges municipals o cooperatius. L’Ajuntament disposa d’un parc de 220.000 vivendes municipals i en gestiona, a més, altres 200.000 a través de cooperatives. Un model que s’ha convertit en una de les principals referències europees en política d’habitatge.

A Viena, la regulació del sòl és una de les claus del sistema: dos terços de la superfície residencial han de destinar-se a habitatge subvencionat. A més, els pisos municipals són propietat de la ciutat i no es venen, de manera que continuen formant part del parc públic. Un model que desperta l’interés d’administracions de tot Europa, que viatgen a la capital austríaca per a estudiar-ne el funcionament.

Penalitzar l'especulació per convicció

"Ells ho fan per convicció, perquè, si decidiren especular amb el sòl, haurien de pagar uns impostos aproximadament del 33%, Àustria penalitza l'especulació, hauríem d'aprendre d'això", explica Denis Itxaso, conseller d'Habitatge del govern basc.

Però la política d’habitatge no és una qüestió exclusiva d’Àustria. En les grans ciutats de tot el món, l’accés a una vivenda digna i el preu del lloguer s’han convertit en assumptes clau en les campanyes electorals.

Berlín i Nova York reivindiquen la regulació

A Berlín, les propostes en matèria d’habitatge han sigut decisives en les eleccions. La candidata a l’alcaldia del partit d’esquerres Die Linke, Elif Eralp, ha reivindicat la congelació dels lloguers i l’expropiació com a mesures per a afrontar la crisi residencial.

A l’altra banda de l’Atlàntic, a Nova York, l’alcalde també ha situat el preu de l’habitatge entre les seues prioritats. Des d’este octubre, els lloguers d’un milió de pisos estan sotmesos a regulació i queden congelats per als contractes d’un i dos anys. La mesura afecta més de dos milions de novaiorquesos.