La Unió preveu 70 milions en pèrdues per als productors de vi a causa de la baixada de preus

La Unió Llauradora alerta de la situació de crisi que travessen els viticultors de la Comunitat Valenciana per la "posició de domini i negociació dels principals grups bodeguers, que està llastrant els preus fins al punt d'originar possibles pèrdues de més de 70 milions d'euros en les zones productores".

Esta organització agrària, que ja a principis d'estiu confiava que esta verema es cobriren els costos de producció, ha lamentat que això no estiga succeint i assenyala els principals grups bodeguers com a responsables, per situar els preus quasi un 50% per davall dels costos de producció.

Atesa la composició varietal de la vinya valenciana, on més del 65% són varietats de baixa cotització (blanques, ull de llebre o boval en negres i similars), en el cas que este nivell de cotitzacions es generalitzara, els viticultors d'estes vinyes podrien patir en esta campanya unes pèrdues de renda de més de 70 milions d'euros, adverteixen en un comunicat.

A esta possible xifra se sumen les pèrdues directes ocasionades per la sequera en el raïm de vinificació de la Comunitat Valenciana, quantificades per la Unió en més de 24 milions d'euros.

Un informe del 2020 de la Universitat Politècnica de València (UPV) per a la Interprofessional del Vi d'Espanya sobre costos de producció en la vinya xifra el cost mitjà en 0,42 euros per quilo. No obstant això, en les tres últimes campanyes ha pogut augmentar per l'increment desmesurat dels costos de producció i els baixos rendiments derivats de la forta sequera en el sector.

En este escenari, el col·lectiu indica que els preus que s'han anat coneixent en l'última setmana se situen al voltant de 0,23 euros per quilo en vins blancs i un preu lleugerament inferior en els negres.

Denuncia davant de l'AICA

Segons la Unió, "no té cap justificació que s'ajusten els preus d'eixa manera, més enllà de voler aprofitar-se i lucrar-se els principals grups amb actuacions que són més que denunciables davant de la AICA (Agència d'Informació i Control Alimentaris)", com estudia fer.

A més, posa en evidència que "el preu de les varietats negres i blanques és similar en territoris amb DO (Denominació d'Origen) i en territoris amb IGP (Indicació Geogràfica Protegida), excepte alguna excepció, i desvirtuen el paper d'estes figures de qualitat i la necessària compensació dels sobrecostos productius que suposa complir amb rigor els requeriments que estableixen els plecs de condicions d'estes denominacions".