Un estudi de la UPV alerta que fins al 22% de l’ocupació a Espanya està exposada a la intel·ligència artificial

Entre el 18% i el 22% de l’ocupació a Espanya podria transformar-se de manera directa per l’avanç de la intel·ligència artificial (IA), segons un estudi elaborat per l’Institut Vrain de la Universitat Politècnica de València (UPV). La investigació, basada en dades de l’INE i corresponent als anys 2021 i 2022, conclou que l’exposició de l’ocupació a la IA és estructural i s’ha mantingut estable, fet que confirma —diu el centre— la capacitat real d’esta tecnologia per a alterar l’organització del treball.

L’impacte més elevat es registra a Madrid i Barcelona, on l’exposició supera el 21,5%. En l’extrem contrari se situen províncies com Sòria, Zamora, Terol, Conca o Palència, amb valors d’entre el 17,5% i el 18,5%. Segons l’estudi, les diferències territorials responen al pes de les activitats econòmiques: les zones més urbanes i amb un teixit terciari consolidat concentren llocs de treball altament susceptibles d’automatització o transformació assistida per IA, mentre que les regions amb més agricultura, manufactura tradicional o construcció presenten un risc menor.

En este sentit, el corredor centre-mediterrani —Madrid, Barcelona, València, Alacant i Màlaga—, així com Las Palmas i Santa Cruz de Tenerife, mostra els nivells més alts d’exposició per la importància del comerç, els servicis avançats, l’educació, la sanitat i les activitats d’informació i comunicació. Per contra, Castella i Lleó, Castella-La Manxa i Aragó se situen per sota de la mitjana estatal.

Bretxa de gènere significativa

L’informe també identifica una bretxa de gènere significativa. L’ocupació femenina està entre 1,3 i 3 punts percentuals més exposada a la IA que la masculina, amb diferències encara més marcades en territoris altament terciaritzats. Les dones es concentren en sectors amb aplicabilitat més elevada d’estes tecnologies —educació, sanitat, servicis administratius, comerç o activitats socials—, mentre que tenen una presència menor en ocupacions menys afectades, com la construcció, el transport o les indústries extractives.

A Madrid, illes Balears, Santa Cruz de Tenerife, Barcelona, Cantàbria i Màlaga l’impacte sobre el treball femení arriba o supera el 21,5%. En el cas dels homes, la incidència és globalment inferior i en les províncies de l’interior pot baixar fins al 16,5%, gràcies al pes de la indústria i la construcció.

Radiografia per a anticipar desigualtats

L’equip investigador —format per Antoni Mestre, Xavier Naya, Manoli Albert i Vicente Pelechano— ha presentat l’estudi a representants sindicals del CES, a la vicesecretària general d’UGT, Lola Navarro, i a la ministra de Ciència, Innovació i Universitats, Diana Morant. Segons Mestre, “en un moment en què Espanya està desplegant estratègies nacionals de digitalització i intel·ligència artificial, comptar amb esta anàlisi és necessari per a assegurar una transició justa”. L’investigador ha subratllat que la IA té “el potencial d’augmentar la productivitat, millorar els servicis públics i generar ocupació qualificada, però també pot intensificar desigualtats si no se’n preveuen els efectes de manera integral”.

Els responsables de Vrain defenen que esta radiografia del mercat laboral és una ferramenta clau per a anticipar desigualtats territorials i de gènere, orientar programes de requalificació i donar suport a polítiques de transició justa en un escenari de transformació accelerada.