Triar el supermercat més barat permet estalviar fins a 1.132 euros a l’any en la cistella de la compra

Triar el supermercat adequat pot suposar un estalvi considerable en la cistella de la compra. Segons l’estudi anual de supermercats publicat per l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU), l’estalvi mitjà anual en l'àmbit nacional entre comprar en l’establiment més barat i el més car arriba als 1.132 euros, pràcticament un 18% del gasto mitjà anual, que se situa en 6.259 euros.

L’estudi, que analitza 106.320 preus en 718 establiments de 183 ciutats, inclou productes frescos, envasats, de drogueria i higiene, de marques de fabricant i marques blanques. Els resultats confirmen que les diferències entre establiments poden ser molt grans segons la ciutat i la cadena triada.

Entre els establiments més econòmics estan els Alcampo del centre comercial Bonaire a Aldaia i l’Alcampo de Coia a Vigo, mentre que els més cars són els Sánchez Romero de Madrid. Pel que fa a les cadenes, les més barates són Supermercats Dani, Alcampo, Tifer i Family Cash, i les més cares, Sorli, Supercor i Sánchez Romero.

Quant a les ciutats, les més econòmiques són Sanlúcar de Barrameda i Torrent, mentre que Cerdanyola del Vallès i Castelldefels lideren les més cares. A la Comunitat Valenciana, a més de Torrent, altres localitats amb preus més baixos són València, Gandia, Petrer, Alcoi, Paterna, Vila-real, Sagunt i Dénia, mentre que les més cares són Alacant i Elx, tot i que per davall de la mitjana nacional.

Increment dels preus, amb els frescos al capdavant

Pel que fa a l’evolució dels preus, l’estudi reflectix un increment mitjà del 2,5% respecte a l’any anterior, amb els productes frescos pujant un 6,7%, especialment fruita i verdura (8,2%), carn (7%) i peix (+3,4%). Entre els productes que més han pujat destaquen el café (54,1%), els plàtans (35,9%) i els ous de mida M (29,8%). Els menors econòmics han sigut l’oli d’oliva (-53%), el sucre (-25,7%) i el suc de taronja (-23,7%).

L’OCU recomana triar amb cura l’establiment i la cadena per a reduir el gasto, així com mantindre polítiques que afavorisquen el consum de productes bàsics a preus assequibles, especialment per a les famílies amb menys recursos.