Trens més grans i més contenidors: així creix el transport ferroviari al port de València

El ferrocarril ha adquirit més pes en els últims anys al port de València, segons es desprén de l’últim informe fet públic aquest dilluns per l’Autoritat Portuària de València (APV). En total, durant el 2022, del port van entrar o van sortir 4.634 trens, amb un ritme d’uns noranta combois a la setmana. Aquesta activitat va ser un 9% més alta que el 2021, quan hi havia huitanta trens setmanals. Enguany, la freqüència ha augmentat i ja són 99 trens cada set dies.

A més, ha crescut el nombre de vagons dels 76.563 de 2021 als 87.070 de 2022, un 14% més. També han pujat el nombre de contenidors (anomenats TEU), un 10% més; i les mercaderies mobilitzades, un 8%. Per tant, la quantitat de béns que transporten també ha augmentat considerablement.

Quant a l’origen del producte, Madrid va acaparar el 70% de les mercaderies i contenidors que hi van entrar o eixir per ferrocarril, mentre que Saragossa va aglutinar el 87% dels vehicles que van arribar al recinte valencià.

Segons ha informat l’Autoritat Portuària de València en un comunicat, es destinen 240 milions d'euros per a actuacions en locomotores i vagons, l’autopista ferroviària València-Madrid i l’ús de noves tecnologies en el sector. L’objectiu és fomentar la interconnexió ferrocarril-mar per al transport de mercaderies i augmentar la quota del 4% del tren en el moviment de béns i productes, per a acostar-se a la mitjana europea, que és del 18%.

La tendència per als pròxims anys, segons les seues mateixes previsions, és que aquesta xifra segueix en augment, tant a València com a Sagunt (Camp de Morvedre), port aquest últim on s'està treballant en l'accés ferroviari.

El president de l'APV, Aurelio Martínez, ha fet valdre “l'esforç inversor que està realitzant Valenciaport en els últims anys, que està donant els seus fruits”. Martínez ha qualificat el ferrocarril com a “peça clau” en l'estructura de moviments del port de València i ha donat importància a “apostar pel tren, les línies de llarg recorregut, els punts de càrrega, el suport a les connexions ferroviàries i la millora de les infraestructures de la nostra xarxa interior”.