El Suprem estipula que reduir la jornada per cura de fills no dona dret a fixar el torn

El Tribunal Suprem ha sentenciat que el dret a la reducció de jornada per cura de fills menors de dotze anys no implica que el treballador puga fixar el torn. L'alt tribunal ha marcat doctrina corregint el Tribunal Superior de Justícia de Múrcia i donant per vàlida la sentència inicial d'un jutjat de Cartagena, que es posicionava a favor de l'empresa, en el litigi pel dret a la conciliació amb una empleada. La treballadora, que es reincorporava al lloc de treball després d'una d'excedència amb quatre hores de reducció de jornada, volia assegurar el torn diürn, el més compatible amb l'atenció vespertina als menuts. Però la companyia s'oposava, al·legant "raons organitzatives i productives". Argumentava que el lloc de treball, d'atenció al públic en un lloc de venda de productes electrònics, feia més caixa a la vesprada. L'empresa té 89 persones en plantilla, quinze amb reducció de jornada i tres d'ells en el torn de matí. 74 fan torns rotatoris de matí i vesprada, en horari de 9 a 22 hores.

En una sentència d'unificació de doctrina datada el passat 21 de novembre, de què informa l'agència Efe, el Suprem estima que la negativa de l'empresa "no apareix desproveïda de fonament o raó, ni constitueix frau o abús de dret". L'alt tribunal empara la decisió en una sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) de 2019, que avalava la normativa espanyola que estableix que la reducció de jornada s'efectue "dins de la jornada ordinària".

Així les coses, segons el Suprem, en absència d'acord entre l'empresa i el treballador, aquest no pot exigir la conversió de la jornada partida en intensiva ni el canvi d'horari o el de torn de treball passant a un sistema fix.