Rècord al port d'Alacant: tres creuers desembarquen 4.000 passatgers a la ciutat
S'estima que aproximadament el 88% dels passatgers baixa del creuer en les escales i que la despesa mitjana és de 74 euros per visitant
Tres creuers amb més de 4.000 passatgers a bord coincideixen durant aquest dijous atracats als molls del port d'Alacant, en una triple escala inèdita en els últims anys, segons ha informat l'Autoritat Portuària.
Coincideixen un dia després que també estigueren a Alacant altres dos creuers, que sumaven 6.900 passatgers, per la qual cosa en les últimes 48 hores s'eleva a cinc el número d'aquests gegants del mar, amb un impacte econòmic estimat en 600.000 euros.
Després de batre les millors xifres l'any passat, l'Autoritat Portuària ha assenyalat que el 2024 i 2025 es té previst superar el rècord històric de passatgers, amb 95 escales programades en aquest moment i una estimació de més de 215.000 passatgers.
Per a l'any que ve es calculen 107 escales programades i més de 250.000 passatgers estimats, amb els quals s'arribaria a xifres mai vistes al port alacantí. Solament enguany suposa un creixement del 30% respecte al 2023 i un impacte econòmic pròxim als 60 milions d'euros en tota la província.
Segons un recent estudi de l'Associació Alacant Costa Blanca, s'estima que en les escales aproximadament el 88% dels passatgers baixa del creuer, per a realitzar excursions programades o visitar la ciutat, i que la despesa mitjana és de 74 euros per visitant.
Més llegit
-
El Consell llança dos línies d’ajudes dotades amb més de 103 milions per a estudiants afectats per la dana
-
Ferran Torrent renuncia al Premi de les Lletres Valencianes per “la deriva poc respectuosa amb el valencià” de Mazón
-
Dimecres amb intervals de núvols i possibles ruixats
-
Els crits en favor de Palestina esguiten els carrers de València en una jornada de vaga i aturades parcials
-
Carmen Prades, fallera major de València 2026: "No hem tingut temps d'assimilar que València ens ha fet un regal increïble"
-
El temporal de pluges incrementa les reserves hídriques i estalvia un reg al camp