Planas no aconsegueix un acord sobre la PAC amb les comunitats autònomes

El ministre d'Agricultura, Pesca i Alimentació, Luis Planas, no ha aconseguit aquest dimecres un acord amb les autonomies sobre els "paràmetres fonamentals" que regiran la redacció del Pla Estratègic Nacional per a l'aplicació de la Política Agrícola Comuna (PAC) 2023-2027. Planas confiava en un acord però, després d'una intensa reunió, no ha sigut possible. Les parts s'han emplaçat a després de l'estiu per a continuar buscant un acord.

La Comunitat Valenciana és una de les autonomies que han arribat a la reunió amb reserves. La consellera d'Agricultura valenciana, Mireia Mollà, ja havia mostrat recel abans de la reunió. Mollà ha apuntat que la proposta del Ministeri per a repartir les ajudes no la convenç, perquè manté l'statu quo que fins ara ha discriminat la Comunitat Valenciana en benefici dels grans latifundis. El disseny, que en part es manté en el primer document del Ministeri, perpetua aquesta discriminació de la Comunitat Valenciana, segons ha mencionat al final de la reunió Mireia Mollà. La consellera confia que d'ací a finals de setembre es facen els canvis necessaris.

En declaracions a À Punt, Mollà ha remarcat que sabia que el document no estava prou madur i ha considerat "encertada" la decisió del Ministeri de treballar a nivell tècnic per arribar a un acord. "La voluntat de la Conselleria, dels valencians i de les valencianes, és trobar els acords per a fer una PAC molt més justa i més equilibrada, que reconega la diversitat agrària del conjunt de l'Estat i que esborre els desequilibris històrics", ha explicat. La consellera també ha valorat que es reconega a tots els beneficiaris actuals com a beneficiaris en la nova PAC.

I mentre tenia lloc la reunió, a les portes del Ministeri agricultors i ramaders convocats per la Unió d'Unions han protestat amb els tractors per a reclamar "claredat" en la definició d'"agricultor actiu" per a percebre la PAC,, entre altres reivindicacions.

El pla ha d'estar dissenyat abans del final d'any per a remetre'l a Brussel·les i que la Comissió Europea li done el vistiplau durant el primer semestre de 2022, perquè l'1 de gener de 2023 ja ha de regir la nova política agrària europea.

La proposta del govern espanyol: 49 punts per a una PAC verda, social i justa

El Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació ha resumit en 49 punts els paràmetres que han de dirigir el Pla Estratègic Nacional de la Política Agrícola Comuna (PAC) en un document en què destaquen el caràcter social, verd i més just de la nova programació. El dossier, que s’ha donat a conéixer públicament, es divideix en sis blocs, en els quals es desgranen percentatges, quanties, dates i criteris que s'han de complir per a determinar a qui van dirigits els fons i quant els correspon.

El principal bloc és el del primer pilar de la PAC, en el qual es detalla que, dins de les ajudes directes, es reserva el 60% a la bàsica a la renda per a la sostenibilitat i per a l'ajuda complementària redistributiva per a la sostenibilitat, una sisena part de l'ajuda bàsica a la renda, equivalent al 10% del total de les directes.

S'inclou un 23% destinat al pagament de règims voluntaris per al clima i el medi ambient. A més, en ajudes directes vinculades a la producció es destina el 12,43% a pagaments associats diferents als cultius proteics i un 1,95% per als proteics.

Per a aconseguir un repartiment més equitatiu, el Ministeri planteja que l'import de l'ajuda bàsica a la renda rebut per cada beneficiari es reduirà progressivament a partir de la quantitat percebuda que supere l'import de 60.000 euros. A més, l'import de l'ajuda bàsica a la renda estarà limitat a 100.000 euros a l'any per beneficiari.