Quant pagues per un aliment i què cobra el productor: els diners que es perden del camp a la taula

En el mercat hui les mandarines estan a 2,5 €/kg, però l'agricultor les cobra a 50 cèntims el quilo. És només un exemple de l'incompliment de la llei de la cadena alimentària i les pèrdues que han de suportar els agricultors. Segons l'organització agrària COAG, els preus en origen res tenen a veure amb els que paga el consumidor i molts llauradors han optat per abandonar els camps i no collir la fruita.

La llei de la cadena alimentària prohibeix vendre a pèrdues. Però, alhora, exigeix als agricultors que justifiquen de manera individual i contracte a contracte tots els costos. Un obstacle insalvable, segons les veus expertes.

Genaro Aviñó, expert en política agrària, explica que en la manera la que s'han de justificar els costos en l'àmbit individual, cap agricultor ho fa i continua havent-hi contractes entre operador comercial i agricultor en els quals el preu està per davall dels costos.

La solució, per a ell, implicaria tindre dos organismes públics i independents que fixaren els costos de producció i el preu de venda. "Amb dos organismes independents, com puga ser l'IVIA i puga ser la llotja de Cítrics, que establisquen preus de producció i de venda de referència, indubtablement no hi hauria cap problema", explica Aviñó.

A més, demanen que l'Agència d'Informació i Control Alimentari faça més inspeccions. I llancen un avís a la Unió Europea, principal mercat dels productes espanyols i on aquesta normativa encara no ha arribat. "Cal que la UE legisle en matèria de cadena alimentària. Que hi haja un reglament de cadena alimentària que garantisca l'equilibri, que puga solucionar els problemes actuals", reclama l'expert en política agrària.