La Mostra de València dedicarà una secció a l'activista tunisiana Nadia El Fani

La Mostra de València dedicarà la secció Focus, centrada en la revisió de la cinematografia de diversos cineastes, a l'activista i directora tunisiana Nadia El Fani, amb un treball cinematogràfic caracteritzat per "qüestionar els dogmes i donar testimoni de la realitat en primera persona".

El festival de cinema, que se celebra del 24 d'octubre fins al 3 de novembre, dedicarà una secció de projeccions per a revisar els treballs d'esta directora, que també visitarà la ciutat de València per a oferir un col·loqui amb el públic després de la projecció de Capital Parenthèse (2022), la seua pel·lícula més recent.

Nadia El Fani va despertar la ira d'alguns extremistes de Tunísia pel documental Laïcité Inch'allah! (2011), en què denunciava la hipocresia religiosa i la necessitat d'una constitució laica. Des d'aleshores, "va aprendre a viure amb les amenaces de mort i el desterrament", explica l'organització del festival.

Més tard, va dur a la pantalla gran la persecució a la qual fou sotmesa per qüestionar certs aspectes de l'islam, moment que va coincidir amb un diagnòstic de càncer. El film va dur per títol Même pas mal ("No em fa mal", 2013).

Carrera cinematogràfica a França

Nadia El Fani va nàixert el 1960 de mare francesa i pare tunisià. Amb el divorci dels pares, es va traslladar a França amb sa mare i va començar a treballar en el món del cinema com a ajudant de direcció per a cineastes com Roman Polanski, Nouri Bouzid, Herbert Rosso o Franco Zeffirelli.

La seua primera incursió en el documental va ser Femmes Leader du Maghreb (1993). El 2002, es va mudar a París, on encara resideix, per a la postproducció del seu primer llargmetratge de ficció, Bedwin Hacker, protagonitzat per una dona que interfereix en les ones de ràdio al nord d'Àfrica i França per a transmetre missatges polítics des d'una muntanya de Tunísia.

La nova edició de la Mostra de València inclourà una secció sobre Gaza, així com la nova secció Cine Retrobat, amb homenatges a Dario Argento, Marcello Mastroianni i els germans Taviani.