L'empresa de la IA Claude sol·licita eixir a borsa i cotitzar en el Nasdaq
Encara que no es coneix quina serà l'oferta pública de venda definitiva s'espera que siga una de les més grans de la història
L'empresa d'intel·ligència artificial (IA) estatunidenca Anthropic, creadora del chatbot Claude, ha presentat este dilluns la seua sol·licitud per a eixir a la Borsa de Nova York i cotitzar en l'índex tecnològic Nasdaq.
Segons un document presentat davant de la Comissió de Borsa i Valors (SEC), el regulador estatunidenc, la companyia ha avançat en el camí per a dirigir-se al mercat públic, sense que es conega encara la data oficial del debut borsari. Encara que no es coneix quina serà l'oferta pública de venda definitiva (IPO, per les sigles en anglés) s'espera que siga una de les més grans de la història.
Segons publica hui The Wall Street Journal (WSJ), Anthropic presentarà documentació actualitzada en unes dos setmanes, una vegada que haja recaptat opinions de potencials inversors sobre l'operació, i preveu eixir a borsa la setmana del 16 de novembre.
Fins aleshores, la companyia dirigida per Dario Amodei haurà de revelar la valoració a la qual aspira i el nombre d'accions que té previst vendre, tal com ha agregat el diari. Segons fonts citades pel periòdic, l'operació podria captar 100.000 milions de dòlars o més i situar la valoració d'Anthropic entre 1,5 i 2 bilions de dòlars.
Fins ara, l'eixida a borsa més gran de la història ha sigut la de SpaceX, la companyia aeroespacial i d'intel·ligència artificial d'Elon Musk, que va recaptar 75.000 milions de dòlars en la seua oferta inicial de juny, xifra que va ascendir a uns 86.000 milions en incloure l'opció de compra d'accions addicionals. Goldman Sachs i Morgan Stanley figuren com els principals bancs coordinadors de l'eixida a borsa d'Anthropic, segons el document presentat davant de la SEC.
Anthropic, que cotitzarà davall el símbol ANT, ha generat uns ingressos de 16.300 milions de dòlars en el primer semestre de l'any, enfront dels 1.200 milions registrats en el mateix període del 2025, i ha tingut a més una pèrdua neta de 80.700 milions de dòlars en eixe període, segons el WSJ.
L'eixida a borsa es produïx en plena expansió de la IA generativa i enmig del debat sobre els riscos d'esta tecnologia, la necessitat d'establir salvaguardes per al seu desenvolupament i els dubtes sobre la rendibilitat de les enormes inversions que requerix.
Més llegit
-
Vox pacta amb el PP no presentar-se al Senat a València i Castelló i només un candidat per Alacant
-
El ‘bypass’ de València suma més de deu quilòmetres de retenció per un xoc de tres turismes a Loriguilla
-
Senat de Progrés: el PSPV, Compromís i Esquerra Unida formalitzen la candidatura conjunta a la cambra alta
-
Quatre detinguts a Alacant després d'un atac amb arma de foc que s'investiga com a delicte d'odi
-
Més de 200 finques sense ascensor dos anys després de la barrancada: "És molt pesat per la fatiga i pel record"
-
Susana Camarero encapçalarà la llista del PP al Senat per València i continuarà com a vicepresidenta primera al Consell