El jutge del cas Villarejo imputa el BBVA

El jutge del cas Villarejo, Manuel García Castellón, ha imputat el BBVA com a persona jurídica pels delictes de suborn, revelació de secrets i corrupció en els negocis pels pagaments que va fer durant anys l'excomissari a canvi de treballs d'espionatge. Així, el BBVA es convertix en la primera empresa a ser imputada per un delicte de corrupció. 

El magistrat de l'Audiència Nacional ha acordat la imputació del banc a petició de la Fiscalia Anticorrupció dins de la peça del cas Tàndem relativa a les contractacions del banc a Villarejo, que van començar el 2004 davant una OPA hostil de Sacyr, grup empresarial del comissari, i que es va allargar fins al 2017. 

Obsequis i pagaments il·lícits 

Segons l’escrit d’Anticorrupció, el BBVA, dirigit per Francisco González, va contractar l'entramat empresarial de Villarejo per a accedir als serveis d'intel·ligència, "de naturalesa patrimonial i caràcter il·lícit". A més, també van obtindre accés a comunicacions o documentació bancària que, segons Anticorrupció, van suposar "múltiples" vulneracions dels drets fonamentals de diverses persones.

La Fiscalia afirma que de l'anàlisi de la documentació confiscada en els registres practicats novembre de 2017 i de la documentació aportada pel banc s'acreditaria que la contractació i els pagaments presumptament il·lícits a la mercantil Cenyt van afectar tant àrees sensibles de l’entitat com diversos executius.

Així mateix, destaca en el seu escrit que algun dels directius investigats, la identitat dels quals no s'ha donat a conéixer en ser la causa secreta, hauria percebut obsequis de l'entorn del grup Cenyt per a facilitar les contractacions.

Novena peça del cas Tàndem

La peça número 9 del cas Tàndem és molt complexa, donada l'abundant documentació en cadascun dels treballs que la mercantil de Villarejo, Cenyt, hauria exercit per al BBVA des de 2004.

La part més coneguda és l’operació Parany, el desplegament que hauria orquestrat Villarejo per a aconseguir frenar el desembarcament de la constructora Sacyr en el consell d'administració del banc.

Presumptament, l’excomissari va facturar més de mig milió d'euros a canvi d'informes que incloïen el monitoratge de més de 4.000 telèfons i seguiments a periodistes, empresaris i polítics entre 2004 i 2005, inclòs el llavors ministre d'Indústria, Miguel Sebastián, personat com a acusació en la causa.