Les granges de conills, en perill d’extinció

El consum de carn de conill ha descendit en els darrers quinze anys quasi un 50% tot i ser un producte més sa que el porc o la vedella. I, com a conseqüència, les explotacions estan desapareixent. En els darrers sis anys, a les comarques del nord han tancat el 40% de les granges: de les 85 que n'hi havia, ara en queden 50.

En una granja familiar d’Atzeneta del Maestrat treballen dues persones els 365 dies de l'any. Les 1.200 mares que acull fan diversos cicles anuals de cria. És de les poques explotacions que es resisteix a tancar. “És un sector molt xicotet i no som importants per a l'administració ni per a les farmacèutiques. Llavors, no tenim productes per a tractar els conills. A més, les matèries primeres i l’electricitat han pujat molt de preu des de la guerra d'Ucraïna”, lamenta el cunicultor Arturo Monfort. 

El sector pateix una crisi estructural. És minoritari, està envellit, no hi ha relleu generacional, és sacrificat i, per si faltava alguna cosa, la demanda de la carn de conill està per terra. El tècnic de ramaderia de la Unió Llauradora i Ramadera, Francis Ferreres, ha explicat que el 2006 el consum era d'1,6 kg per habitant i any. En l’actualitat, està en vora 0,72 kg.

Amb aquest panorama, les granges estan desapareixent a tota velocitat i el sector ha fet una proposta a l'administració autonòmica per a salvar la cunicultura. “Volem que intenten introduir la carn de conill, que és molt saludable, en els menjadors escolars”, planteja Ferreres. 

Però el més preocupant és la poca acollida que té entre la població més jove, ja que es tracta d'un ingredient fonamental en l'imaginari culinari valencià.