El govern espanyol aprovarà divendres el pla de xoc per a pal·liar l'impacte de la guerra al Pròxim Orient

El govern espanyol celebrarà este divendres un Consell de Ministres extraordinari per a aprovar el que ha batejat com Pla de Resposta Integral davant de la guerra a l'Orient Mitjà, amb què pretén mitigar els efectes econòmics de l'escalada bèl·lica derivada dels atacs conjunts dels Estats Units i Israel sobre l'Iran. Inclourà, segons han confirmat en un comunicat este dilluns, "mesures estructurals i conjunturals", tot i que encara no s'ha especificat en quin sentit aniran. "El govern manté contacte continuat amb els grups parlamentaris, els agents socials i els sectors especialment exposats", ha subratllat l'executiu.

El president espanyol, Pedro Sánchez, podrà presidir la reunió del divendres si es complix la previsió que torne la matinada d'eixe mateix dia de Brussel·les, on dijous se celebrarà una reunió dels Vint-i-set en la qual, entre altres assumptes, s'abordarà la situació al Pròxim Orient.

Abans, la vicepresidenta tercera i ministra de Transició Ecològica, Sara Aagesen, havia anunciat que "al llarg d'esta setmana" estaria enllestit el paquet de mesures. "És un pla de resposta integral i això és molt important. No es tracta de prendre mesures, només pegats, sinó de pensar una visió més a llarg termini", ha dit l'espanyola en arribar a un Consell de Ministres d'Energia dels països de la UE celebrat a Brussel·les.

Aagesen ha afegit que l'executiu de coalició està treballant "amb els agents socials i amb propostes dels grups parlamentaris", sense concretar la data exacta per a presentar les iniciatives que alleugen l'impacte de la guerra a l'Iran sobre els preus de l'energia. No està clar encara si ja en el Consell de Ministres previst per a este dimarts hi haurà novetats al respecte o si se'n convocarà un d'extraordinari més avant esta setmana.

Sense entrar en detalls ni concretar cap iniciativa específica, la vicepresidenta tercera ha avançat que el paquet contindrà mesures de "protecció als més vulnerables" i també als sectors "més exposats" per l'encariment dels combustibles, "evidentment els transportistes, el sector agrari, el sector pesquer". L'executiu també introduirà "mesures en l'àmbit energètic per a tots els consumidors que se senten afectats o que han tingut un impacte en este context" així com "mesures antifrau", ha dit.

En la mateixa línia, el ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, ha assegurat en declaracions als mitjans que el govern estatal adoptarà el primer paquet de mesures per a fer front a les conseqüències econòmiques de la guerra a l'Iran "esta mateixa setmana". Ha remarcat, a més, que estos dies estan celebrant-se reunions amb diversos sectors, entre els quals el d'agroalimentació este mateix matí. "Tenim la lliçó de les mesures que vam posar en marxa en el cas d'Ucraïna i volem el consens més gran possible", ha subratllat, sense concretar quines polítiques inclourà en este primer paquet.

Sí que ha insistit que el sector agroalimentari i el del transport són els més afectats per l'escalada de preus, tant dels carburants com d'altres productes com els fertilitzants, i que està centrat especialment a frenar l'encariment de l'energia perquè no desemboque en "efectes de segona ronda" que eleven els preus d'altres productes. Ha tornat a descartar la rebaixa de l'IVA dels aliments, encara que ha puntualitzat que si estos s'encarien "estem preparats per a anar responent de manera flexible i ampliant, si és que fora necessari, el paquet de mesures".

Divendres passat, el ministre d'Economia, Comerç i Empresa, Carlos Cuerpo, va anticipar en RNE que el paquet anticrisi que prepara el govern per a contrarestar els efectes econòmics de la guerra a l'Iran inclourà mesures fiscals per a limitar la pujada del preu de l'electricitat. Tot i que no va detallar el gruix de les mesures, sí que va avançar que el decret llei es basarà en quatre pilars fonamentals: una aposta per l'energia renovable i l'electrificació, la limitació del cost elèctric mitjançant ferramentes fiscals, la minimització de la pujada dels carburants —sense dir encara com—, i en mesures de l'escut social, com la prohibició dels talls de subministraments als més vulnerables.

El 2022, el Govern d'Espanya va aprovar diversos paquets legislatius d'urgència per a mitigar l'impacte de la guerra a Ucraïna i la crisi energètica sobre els preus. En el pitjor moment del pic, a l'estiu, la taxa general d'inflació es va arribar a disparar vora un 10%. Segons estimacions del Banc d'Espanya, estes iniciatives van reduir l'IPC en aproximadament 2,3 punts percentuals durant aquell any. Entre altres mesures, destaquen el descompte generalitzat de 20 cèntims per litre de gasolina i dièsel, rebaixes fiscals en el rebut de la llum, el topall del gas amb l'excepció ibèrica, bonificacions d'entre el 30% i el 50% al transport públic, supressió de l'IVA als aliments de primera necessitat, rebaixes de l'impost en productes com l'oli o la pasta i la supressió dels desnonaments. A banda, es va aplicar també un escut social per al món laboral, amb ajudes i instruments de flexibilització com els expedients de regulació temporal d'ocupació (ERTO).