El govern espanyol obri la porta a tornar a intervindre els preus si la guerra s'allarga al Pròxim Orient

El govern espanyol seguix de prop els efectes derivats del conflicte desencadenat al Pròxim Orient, després de l'atac conjunt dels Estats Units i Israel a l'Iran, en l'economia. Especialment com repercutix en l'evolució dels preus, amb el rerefons de la crisi energètica viscuda sobretot el primer any de la invasió de Rússia a Ucraïna, en febrer del 2022.

Fa quatre anys, l'espiral inflacionària descontrolada va obligar l'executiu de coalició PSOE-Sumar a actuar en diversos àmbits per a evitar que s'encarira la cistella de la compra i altres subministraments bàsics com la llum o els combustibles. Unes mesures que, segons ha confirmat este dimecres el ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, en una entrevista en RTVE, podrien tornar a adoptar-se si calguera. "Si cal, ho tornarem a fer", ha dit preguntat per esta bateria d'iniciatives, entre les quals destacaren la baixada de l'IVA als aliments o l'escut energètic per a pal·liar les pujades dels preus del petroli i el gas.

De moment, l'executiu estatal demana prudència. Estan vigilants per a comprovar com es trasllada a la butxaca de les famílies l'últim conflicte que ha sacsejat el món, encara amb conseqüències imprevisibles. El responsable econòmic del gabinet de Pedro Sánchez ha remarcat que la prioritat ara mateix és fer-se "una idea clara" de com repercutix la contesa al Pròxim Orient per a poder "reaccionar a temps" i protegir l'economia de la inestabilitat. Segons ha dit, el més important ara és monitorar els preus per a comprovar durant quant de temps es mantenen elevats, perquè eixe factor serà el "determinant" per a decidir si cal actuar.

En tot cas, Cuerpo ha remarcat que els nivells actuals de preus estan "molt lluny" del repunt que van experimentar amb l'esclat del conflicte a Ucraïna, perquè ara mateix el gas està "per damunt dels 50 euros" i aleshores va arribar "a superar els 340 euros en els moments de pic". "Estem en uns nivells d'impacte molt per davall encara del que vam tindre en els pitjors mesos de guerra d'Ucraïna", ha assenyalat.

Sí que ha apuntat que la bateria de mesures d'escut social adoptades fa quatre anys per a alleugerir l'impacte de la inflació sobre la població seran en l'actualitat "el punt de partida" per a valorar les necessitats del context actual: "Quines caldrà adoptar? Poden ser les mateixes que ja vam posar en marxa, poden ser unes altres, o poden ser complementàries".

El 2022, el govern d'Espanya va aprovar diversos paquets legislatius d'urgència per a mitigar l'impacte de la guerra a Ucraïna i la crisi energètica sobre els preus. En el pitjor moment del pic, a l'estiu, la taxa general d'inflació es va arribar a disparar vora un 10%. Segons estimacions del Banc d'Espanya, estes iniciatives van reduir l'IPC en aproximadament 2,3 punts percentuals durant aquell any. Entre altres mesures, destaquen el descompte generalitzat de 20 cèntims per litre de gasolina i dièsel, rebaixes fiscals en el rebut de la llum, el topall del gas amb l'excepció ibèrica, bonificacions d'entre el 30% i el 50% al transport públic, supressió de l'IVA als aliments de primera necessitat, rebaixes de l'impost en productes com l'oli o la pasta i la supressió dels desnonaments.

A banda, es va aplicar també un escut social per al món laboral, amb ajudes i instruments de flexibilització com els expedients de regulació temporal d'ocupació (ERTO). La ministra de Treball, Yolanda Díaz, ha convocat l'empresariat i els principals sindicats este dijous per a analitzar les possibles conseqüències derivades de la crisi a l'Iran.