El govern aprova un sostre de despesa rècord de 198.211 milions d’euros per al 2023

El Consell de Ministres ha aprovat aquest dimarts un límit de despesa de 198.211 milions d'euros per al 2023. Aquesta xifra suposa un increment de l’1,1% respecte al 2022, que a causa dels fons europeus ja ha arribat a un màxim històric (196.142 milions).

A més, consigna 25.156 milions d'euros de fons europeus, 23.840 milions del mecanisme de recuperació i resiliència (MRR) i 1.316 milions més del pla React-EU.

Segons ha informat la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, el govern ha mantingut la previsió de dèficit públic del 3,9% del PIB, "malgrat les mesures extraordinàries" posades en marxa per a combatre els efectes de la guerra a Ucraïna. Precisament per tractar-se d’una previsió, el seu incompliment no implica sancions per part de la UE, ja que la normativa fiscal comunitària es troba en suspens des de l’inici de la pandèmia.

No obstant això, l’executiu ha modificat el repartiment i ha donat un marge més gran a les comunitats autònomes (que passen del 0,1% al 0,3% del PIB), a costa de l'administració de l'Estat (passa del 3,4% al 3,2% del PIB). La Seguretat Social es manté en un dèficit del 0,5% del PIB, mentre que les corporacions locals se situen en un superàvit del 0,1% del PIB, una dècima menys.

Montero també ha avançat que el govern espanyol tornarà a sol·licitar al Congrés dels Diputats mantindre suspeses les regles fiscals nacionals, encara que ha instat totes les administracions a mostrar el seu "compromís" amb la responsabilitat fiscal.

Encara que no s'ha concretat la pujada salarial dels empleats públics, Montero espera acordar l'increment amb les organitzacions sindicals, a les quals ha instat a tancar un pacte de rendes.

L'FMI rebaixa el creixement global al 3,2% enguany i el 2,9% el 2023

El Fons Monetari internacional ha rebaixat les seues previsions de creixement global fins al 3,2% enguany i el 2,9% el que ve, en un escenari d'elevada inestabilitat, i no descarta que aquestes estimacions tornen a empitjorar.

El Fons redueix així en quatre i set dècimes la previsió que va publicar a la primavera, i revisa a la baixa l'evolució dels principals motors de l'economia mundial: els Estats Units, la Xina i la zona euro.