Exonerats una vintena de consellers no executius de Banc de València i Bancaixa al juí pel Grand Coral

Una vintena de consellers no executius de Banc de València i la seua matriu, Bancaixa, han sigut exonerats este dimarts en el juí pel cas Grand Coral, l'operació a Mèxic que va causar un forat milionari a les dos entitats. Este pas processal té lloc després que tant la Fiscalia Anticorrupció com l'Advocacia de l'Estat hagen retirat tots els càrrecs sobre estos acusats.

La investigació de Grand Coral va iniciar-se arran d'una denúncia presentada per Bankia Habitat a finals de 2013 per operacions d'aportació de capital i finançament de Bancaixa entre 2005 i 2009 que van ocasionar, segons Anticorrupció, un perjudici estimat de 750 milions d'euros. Estos moviments, segons la instrucció, pogueren ocasionar un "menyscapte patrimonial" pel fet d'haver d'aprovisionar "una part molt important" d'estos préstecs.

En l'orde de processament, que data del 2018, la instructora, Carmen Lamela, va assenyalar delictes d'administració deslleial i blanqueig contra els acusats. Considera que els administradors de les entitats, com a "finançadors", van afavorir econòmicament, de manera sistemàtica i injustificada, els promotors d'un projecte que requeria inversions "d'enorme magnitud".

En la primera sessió del juí, que va començar dilluns a l'Audiència Nacional (Madrid), diversos dels principals acusats —l'exconseller delegat de Banc de València Domingo Parra, els empresaris Juan Vicente Ferri Guardiola i José Salvador Baldó Llorens i l'exdirector general de Bancaixa Aurelio Izquierdo— van reconéixer els fets.

Este dimarts, tots quatre han ratificat la conformitat i han assegurat que la vintena de consellers no executius inicialment acusats no coneixien els detalls de les operacions immobiliàries. Després d'estes declaracions, la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat han retirat les acusacions contra tots estos directius. Izquierdo ha explicat que la informació de la qual disposaven els consellers no executius "era el que els presentava el Comité de Riscos", però no estaven al corrent de les particularitats de les operacions i els préstecs efectuats.

Entre les operacions sospitoses que estan dirimint-se als tribunals se situen el Projecte Zacatón i Piedras Bolas, que es va saldar amb una plusvàlua injustificada de 138,8 milions de dòlars sufragats per Bancaixa i Banc de València. Estos diners van ser transferits als seus comptes a Andorra en una maniobra que podria ser constitutiva de blanqueig.

En l'escrit d'acusació, Anticorrupció veu delictes d'apropiació indeguda, administració deslleial i blanqueig i sol·licita que s'indemnitze Bankia (hui CaixaBank) amb 156,5 milions d'euros. El ministeri públic detalla, a més, el modus operandi. L'intermediari a Mèxic Juan Poch Vives localitzava i concertava opcions o promeses de compravenda sobre terrenys en este país a preus reduïts. Posteriorment, alienava estos drets de compra o participacions al Grup Grand Coral a preus enormement unflats mitjançant comissions de gestió fictícies, opcions de compra o prima d'emissió. Per a fer-ho, segons l'escrit, es va emprar un entramat de societats matriu a Holanda que controlaven filials operatives mexicanes. A més, per al desviament i repartiment de plusvàlues il·lícites es van usar comptes i societats a Suïssa, Panamà, Andorra i Anguilla (Carib).