L’excúpula del Banc de València assenyala al Banc d'Espanya per la fallida de l'entitat

L’expresident del Banc de València, José Luis Olivas, i l'exconseller delegat, Domingo Parra, neguen qualsevol classe d'irregularitat i han assenyalat el Banc d'Espanya com a responsable de la fallida de l'extinta entitat. Així ho han declarat este dimecres en la seua primera declaració en el juí contra una dotzena d'exdirectius de l’entitat, als quals la Fiscalia acusa de falsedat comptable en els exercicis 2009 i 2010, fet que va provocar la intervenció del banc.

El Banc d'Espanya va intervindre el Banc de València a final del novembre de 2011, quan es va detectar un forat de capital d'uns 600 milions d'euros que va ser esmenat amb una aportació de 1.000 milions del FROB, abans de ser adjudicada en subhasta a CaixaBank.

Olivas i Parra han declarat este dimecres a la sala penal de l'Audiència Nacional, que acull el judici. Han rebutjat totes les acusacions i han assenyalat el Banc d'Espanya com a garant dels comptes presentats en estos exercicis.

José Luis Olivas —que va ser president de la Generalitat, vicepresident i regidor de l'Ajuntament de València— va ser absolt en la causa per l'eixida a bossa de Bankia l'octubre de 2022; mentre que Domingo Parra va ser absolt en la causa sobre l'operació immobiliària Costa Bellver, a Orpesa (Plana Alta) l’agost del mateix any.

En la causa figuren com a responsables civils subsidiaris Bancaixa, accionista majoritari de Banc de València; Bankia, entitat en la qual es va integrar Bancaixa, la seua matriu BFA, i l'auditora Deloitte.

La Fiscalia Anticorrupció sol·licita per a Olivas i Parra una pena de quatre anys i nou mesos de presó i multes de 45.000 euros, en entendre que malgrat les recomanacions del Banc d'Espanya, la política expansiva marcada pel consell d'administració del banc i implementada per Parra es va mantindre basant-se en l'aplicació de polítiques de crèdit caracteritzades per la seua “escassa prudència i elevat risc”.

Tenint en compte els “reals” mals resultats de l'exercici 2009 es va optar per efectuar una pràctica comptable dirigida a mantindre una imatge de solvència i rendibilitat de l'entitat que no es corresponia amb la realitat.

Entre altres pràctiques, la Fiscalia va detectar que es van autoritzar refinançaments a promotors immobiliaris que d'una altra forma no podrien complir el pagament de les seues quotes, es va assumir la pràctica totalitat del risc d'una sèrie de projectes immobiliaris a llarg termini malgrat haver-hi dubtes considerables sobre la seua rendibilitat i es van adjudicar actius en pagament de deutes sense procedir a la comptabilització adequada del seu valor.

Així mateix, malgrat que moltes de les seues operacions es trobaven defectuosament documentades, no es van fer provisions per dotacions d'acord amb la normativa, i es van autoritzar operacions en contra dels interessos de la mateixa entitat per part dels seus màxims responsables, en connivència  —a vegades— amb directius i empleats.

Part d'elles han sigut ja objecte d'altres procediments penals per possibles delictes d'administració deslleial.

Tot això es va traduir en l'aprovació d'uns comptes anuals, les dels exercicis 2009 i 2010, que no reflectien la imatge fidel, perquè es basaven en ajustos comptables dirigits a “maquillar” tals resultats.