En moltes empreses els becaris fan quasi tota la faena sense cobrar ni cotitzar

Després d’aparcar l’aprovació de l’estatut dels becaris en aquesta legislatura, el Consell de Ministres ha donat un nou colp a l’alumnat acordant, aquest dimarts, endarrerir la cotització de les pràctiques no laborals fins al 2024, quan estava previst que entrara en vigor l'1 d’octubre d’enguany.

Aquesta mesura afectarà més de dos milions d'estudiants universitaris i de formació professional. Un d’ells és Roberto Buitrago, que ha contat a À Punt que va començar al gener unes pràctiques extracurriculars en una empresa per a completar experiència abans de llançar-se al món laboral i al cap de poc s’adonà que allí huit de les deu persones de la plantilla eren becaris. Afirma que els que feien tota la faena eren els becaris i recorda que no estaven cobrant res i tampoc no tenien un tutor que els formara, tal com està establit en els contractes de pràctiques universitàries. 

La història de Roberto és la realitat per a molts joves. Algunes d’aquestes pràctiques són remunerades i d'altres no, però no n'hi ha cap que cotitza a la Seguretat Social. Una situació que havia de canviar l'1 d’octubre, però ara el govern ho ha endarrerit fins al gener del 2024.

Rocío Pascual, secretària de joventut de CCOO PV, afirma que volen saber el motiu del bloqueig d’aquesta mesura, ja que “és un dret que s’ha acordat en el marc del diàleg social”. Com a hipòtesi, apunta a l’oposició de les universitats, perquè afirma que hi ha pressions de la Conferència de Rectors, que no volen que s’aprove l’estatut del becari, quan haurien de ser els primers a voler una garantia i unes pràctiques dignes per a l’alumnat. Els sindicats reivindiquen que continuaran reclamant els seus drets després del 23J, governe qui governe.