Les debilitats del model productiu valencià han colpejat l'economia més que en altres territoris durant la pandèmia
El Comité Econòmic i Social de la Generalitat recomana incentius fiscals als territoris en risc de despoblament
El Comité Econòmic i Social adverteix del major impacte de la pandèmia en l'economia valenciana, respecte a la d'altres regions, per les debilitats del model productiu. En la seua memòria de 2020 l'òrgan consultiu de la Generalitat alerta d'un retrocés de l'11,5% de l'activitat econòmica, el qual es troba per damunt de la contracció a Espanya (-10,8%) i a la zona euro (-6,6%). Aquesta diferència l'atribueix a les febleses de l'estructura productiva de la Comunitat Valenciana, de la qual destaca el pes relatiu més elevat del turisme, la restauració i una indústria manufacturera intensiva en mà d'obra, així com per tindre una xarxa d'emprenedoria dominada per la microempresa i un alt nivell de treball per compte propi al sector serveis.
13,8% de més d'atur el 2020
Aquesta situació s'ha traslladat a l'ocupació, que va caure 3,2 punts el 2020 i va patir un augment del 13,8% de l'atur. El CES recorda que el mercat laboral va destruir 72.500 llocs de treball en el primer any de pandèmia, que va acabar amb 51.300 persones desocupades més. I això, tot i la contribució dels ERTO a esmortir la desfeta. El desembre de 2020 hi havia 437.701 persones inscrites als serveis d'ocupació de la Comunitat Valenciana i 47.150 més incloses en ERTO.
Més pressupost per als serveis públics essencials
La memòria de 2020 també indica la necessitat d'enfortir la sanitat pública i altres serveis essencial amb un increment pressupostari, però adverteix sobre la necessitat d'una major aportació estructural del govern espanyol, mitjançant una reforma del sistema de finançament de la Comunitat Valenciana, perquè l'actual "la perjudica i minva les seues possibilitats de creixement i creació d'ocupació".
Incentius fiscals per a combatre el despoblament
El CES també adverteix del risc de despoblament d'una part del territori, que estima en l'eixida de 78.897 persones de 171 municipis d'interior cap a zones del litoral, on ja es concentra el 80% de la població. Per a corregir-ho, la institució defén la necessitat d'una política fiscal diferenciada als territoris en risc de despoblament, que els faça més atractius per a atraure teixit empresarial, entre altres mesures, tal com va recomanar l'informe del medi rural que el mateix organisme va elaborar el 2019.
Augment de la temperatura de vora 1 grau
L'òrgan consultor de la Generalitat també insta a accelerar les polítiques de lluita contra el canvi climàtic, després de constatar un augment de 0,8 graus en la temperatura mitjana de la Comunitat Valenciana, que l'any passat es va situar en els 16,1 graus.
Més llegit
-
El migrant apallissat a Tavernes de la Valldigna evoluciona favorablement després que l’hagen operat de la mandíbula
-
Comença la campanya de vacunació coincidint amb l'augment de contagis dels virus respiratoris
-
MAPA | Els tres municipis amb la cistella de la compra més barata d'Espanya són valencians
-
El València Basket conquista la quarta Supercopa d'Espanya
-
Les víctimes de la dana es concentren per primera vegada a Alacant per a exigir que Mazón entregue l’acta de diputat
-
El Sindicat de Llogateres convoca una concentració a la plaça de l’Ajuntament de València en defensa del dret a l’habitatge
Més vist
-
Gala d'elecció de les corts d'honor de les Falles del 2027
-
27.09.2026 | Informatiu migdia | L'oratge
-
27.09.2026 | La plaça
-
FOTOGALERIA: Estes són les xiquetes que aspiren a convertir-se en fallera major infantil de València
-
FOTOGALERIA: Elles són les tretze candidates a fallera major del 2027
-
26.09.2026 | Informatiu nit | L'oratge