El Congrés debat el pla de xoc per a rebaixar la factura de la llum

El Congrés dels Diputats debat aquest dijous el pla de xoc del govern espanyol per a rebaixar la factura de la llum. Entre les mesures anunciades el 14 de setembre figuren mesures socials, fiscals i ambientals, estructurals però també conjunturals.

La ministra de Transició Energètica, Teresa Ribera, va detallar durant la presentació que s'ha creat un mecanisme de minoració per a l'excés de retribució generat pel cost del gas. La mesura es preveu fins al mes de març de 2022, quan s'estima que es mantindrà aquest preu en l'àmbit internacional.  

Una segona mesura que arreplega el decret llei és limitar l'impacte del cost del gas en la tarifa regulada del gas natural durant els pròxims sis mesos. La tercera mesura és crear un nou model de fixació de preus de l'electricitat, decisió que es fa amb noves subhastes d'energia.

Una quarta mesura és la inclusió, en la llei del sector elèctric, d'un subministrament mínim vital per als consumidors beneficiaris del bo elèctric i que amplia en sis mesos més la prohibició de talls. A més, les confederacions hidrogràfiques fixaran un règim mínim i màxim de cabals mensuals per a desembassar aigua. El pla de xoc inclou mesures fiscals: es prorroga la suspensió del 7% de l'impost de generació elèctrica fins a finals d'any, l'impost especial de l'electricitat baixa del 5,1% al 0,5% (el mínim que permet la UE) i s'injecten 900 milions d'euros addicionals de les subhastes de CO2 per a abaratir el preu de l'electricitat.

De cara al debat, el PNB ha defensat aquest dimecres durant la sessió de control al govern espanyol la necessitat de "retocar i reorientar" unes mesures que abocaran les empreses a uns costos energètics que podrien repercutir en l'ocupació.

 El partit basc, un dels principals suports de l'executiu en l'actual legislatura, ha assegurat a través del seu portaveu parlamentari, Aitor Esteban, que el govern central ha de prendre noves mesures "ací i ara" per a evitar que les elèctriques deixen que les seues pèrdues repercutisquen en els contractes fixos de clients industrials, i ha defensat que "sense competitivitat no hi ha creixement econòmic".

 En la seua resposta, el president de l'Executiu, Pedro Sánchez, s'ha mostrat obert a "aclarir i precisar el que faça falta" per a evitar que el reial decret provoque conseqüències perjudicials per als consumidors domèstics i les empreses.

 No obstant això, Sánchez ha insistit que és de justícia social que les energètiques també "arrimen el muscle i no repercutisquen en el rebut de la llum".