Bankia, deu anys després de l’enfonsament

Es compleix una dècada de la dimissió de Rodrigo Rato com a president de Bankia, considerada una figura clau de l'anomenat miracle econòmic espanyol. S'afonava així un dels majors bancs de l’Estat, amb més de deu milions de clients.

Mentre el sistema bancari trontollava, l'aleshores president del govern espanyol Mariano Rajoy llançava missatges de tranquil·litat als depositants de Bankia: "el govern garanteix l’estabilitat del sistema financer". Per la seua banda, qui era ministre d'Economia, Luis de Guindos, assegurava que la nacionalització no costaria ni un cèntim als contribuents. 

No obstant això, el rescat de l'entitat ha costat més de 22.000 milions d’euros al tresor públic, una xifra que arriba als 24.000 milions si s’hi afegeix el rescat del Banc Mare Nostrum (BMN), absorbit per Bankia.

Una dècada després, s’estima que només s'han recuperat uns 3.000 milions. Amb tot, l’expert en finances Eduardo Bolinches adverteix en declaracions a À Punt Notícies que, en cas de no haver rescatat Bankia i altres entitats, tot el sistema econòmic n'hauria patit les conseqüències.

La sentència del cas Bankia va absoldre els trenta-quatre acusats d'ocultar la situació financera per a l'eixida a borsa, amb Rodrigo Rato al capdavant. Desapareguda per la fusió amb CaixaBank, a penes queda rastre de l'entitat, que manté la seu social a la ciutat de València.

Actualment, l'Estat controla el 16% de CaixaBank, amb 4.000 milions d'euros. El govern té de termini fins al mes de desembre del 2032 per a eixir-se'n del capital de l’entitat.