Directes
Ara en la televisió
À PUNT NOTÍCIES MIGDIA
Ara en la ràdio
LES NOTÍCIES DEL MIGDIA

Adrià Todolí (UV): les dades demostren que els drets laborals milloren l'economia

El professor de Dret del Treball i llicenciat en Economia ha explicat a Les notícies del matí les claus del seu llibre Regulació del treball i política econòmica. De com els drets laborals milloren l’economia

10.12.2021 | Entrevista LNM Adrià Todoli

Milloren els drets laborals el creixement econòmic? Això manté i argumenta el professor de Dret del Treball i llicenciat en Economia, Adrià Todolí, en el seu últim llibre, titulat precisament Regulació del treball i política econòmica. De com els drets laborals milloren l’economia.

"Els drets laborals s'han desenvolupat per justícia social, però també perquè fan innovar l'economia. S'ha de modernitzar el relat del dret del treball", ha explicat a Les notícies del matí el professor de la Universitat de València, clar defensor de l'intervencionisme de l'Estat i d'institucions com el salari mínim o la indemnització per despatxament. Qualifica Todolí "de prejuís que perjudiquen l'economia" algunes de les idees que continuen en l'imaginari favorable a la desregulació, a voltes sense base empírica. "Cada vegada els economistes estan més d'acord que això no és així, sinó al revés", explica Todolí, que destaca el pas arrere que en els últims anys estan fent algunes institucions i països sobre aquest pensament, que va agafar força en la dècada dels 80. Cas d'Alemanya, que no va activar un salari mínim fins al 2015 i ara, comprovada l'eficàcia, ha decidit augmentar-lo un 25%.

L'economia no funciona bé sense regulació, necessita una intervenció

"L'economia no funciona bé sense una regulació. Necessita una intervenció. En l'edat mitjana, quan no hi havia estat, l'economia no creixia. No hi havia drets laborals, ni innovació, ni una seguretat que motivaren el treballador", defensa Todolí que lamenta la persistència entre la ciutadania, l'empresariat i els polítics de la idea que [la desregulació] millora l'economia, mentre els estudis que demostren el contrari a vegades es queden en l'acadèmia i no transcendeixen a la societat.

"Cal posar els estudis per davant, les dades demostren que molts prejuís no són certs i que falten drets laborals per a millorar l'economia, perquè així ho diuen les dades". Xifres i estudis econòmics reconeguts internacionalment, com el del recent Premi Nobel d’Economia, David Card, que ha demostrat que l'augment del salari mínim dels restaurants de menjar ràpid de Nova Jersey va beneficiar l'ocupació i els guanys dels establiments, contradient les teories neoliberals.

Altres autors, citats per Todolí en el llibre, han demostrat que l'augment de la indemnització per despatxament augmenta la productivitat perquè "l'empleat que se sent segur és més productiu i s'esforça més. Ja que l'empresa confia més a fer-lo indefinit, el treballador confia més en l'empresari. L'empleat necessita sentir-se segur i veure una continuïtat perquè si no aportarà les seues idees", ha explicat.

La competència entre treballadors temporals es roïna, perquè no col·laboren, competeixen entre ells

També critica la tendència a una economia de salaris baixos que competeix per preu perquè "si a una persona li pagues menys, s'esforça menys, innova menys, i això acaba perjudicant la productivitat i fa que les empreses vagen pitjor".

"Hi ha molts costos que l'empresari no pensa" ha afirmat Todolí en relació amb el recurs contra la temporalitat, que considera que cal reduir per a millorar l'economia. "Una alta rotació augmenta els costos. Això redueix la productivitat. El temporal sembla que s'esforça més, per a no perdre el treball, però arriba a tindre els coneixements si rep la formació per a millorar l'empresa, però, en canvi, si sent còmode i hi veu continuïtat aprendrà i innovarà, no es guardarà les seues idees per a ell", apunta l'autor- que assenyala que "la competència entre temporals és roïna, perquè no col·laboren, competeixen entre ells, i això perjudica també l'empresa".

La digitalització, per si mateixa, no causa més productivitat

En la seua defensa de la regulació laboral, Todolí ha criticat la nova economia que han impulsat les telecomunicacions, destacant que "la digitalització, per ella mateixa, no causa més productivitat". Com a exemple ha exposat com l'obligació de regular els riders, que abans, com a autònoms, passaven hores sense faena a l'espera d'encàrrecs a les portes dels establiments, ha augmentat la productivitat, ja que ara convertits per orde judicial en treballadors, han vist racionalitzats els seus horaris en empreses que necessiten ser productives per a ser rendibles.

Tot i que el discurs de Todolí està centrat en l'empresa privada, el professor també ha opinat sobre la situació de les plantilles de l'administració pública. Considera que cal introduir mecanismes de sanció per als mals comportaments de superiors i companys, ja que causen desmotivació, i un nou sistema de contractació diferent de les oposicions, que desmotiven la incorporació de perfils innovadors i disruptius.