Vint anys sense Rocío Jurado, una folklòrica amb caràcter avançada al seu temps

Rocío Jurado, una artista universal, ens va deixar ara fa vint anys, després d'una llarga malaltia. La cantant de Chipiona va imprimir caràcter i voluntat de folklòrica a una carrera descomunal.

Del flamenc a la copla, Rocío Jurado va desvelar el seu art en els anys setanta. Els escots de la cantant van precipitar la dimissió del ministre d'Informació i Turisme de l’època, Pío Cabanillas. Com que era reincident, en una actuació es va vestir amb un llençol per a evitar la censura. Un exercici d'estil i caràcter, a to amb una folklòrica sense vestit de cua que feia la seua voluntat en la pantalla i en la vida pública.

Jurado va ser una icona d’una societat franquista que necessitava dives de primera fila i trobà una deessa amb geni, veu de mezzosoprano i formes que alimentaren un èxit amb cançons melòdiques de desamor i fragilitats humanes.

En quaranta anys de carrera va vendre vint milions d’àlbums i va aconseguir 150 discos d'or. Idolatria alimentada dos dècades després de la mort per un repertori tan gran com ella mateixa.