Silvio Rodríguez recorre cinc dècades de cançons en el seu concert al Roig Arena

El cantautor cubà Silvio Rodríguez va actuar dimecres a la nit al Roig Arena, a València, en un concert de vora dos hores de durada en què va recórrer les distintes etapes d'una trajectòria artística que abasta més de cinc dècades.

Al llarg de la vetlada, el trobador de 79 anys va combinar alguns dels grans clàssics del repertori amb composicions més recents. Dels primers àlbums va interpretar temes emblemàtics com ara “Sueño con serpientes”, “Pequeña serenata diurna” o “Quien fuera”. També hi va haver espai per a cançons que van consolidar la seua popularitat, entre elles “Escaramujo” i “Ala de colibrí”.

Un dels moments de més connexió amb el públic va arribar amb la interpretació de tres de les composicions més representatives de l’etapa de maduresa: “Eva”, una reflexió al voltant de la curiositat i la llibertat; “El necio”, una declaració de fidelitat a les mateixes conviccions que s'ha convertit en una de les cançons més reconegudes del repertori i “La belleza”, interpretada juntament amb la seua dona, Niurka González, i la filla de tots dos Malva Rodríguez.

El concert també va servir per a mostrar la vigència creativa de l'artista. Al llarg de la nit van sonar diverses composicions dels seus treballs més recents, entre elles “Historia de las sillas”, “Noche sin fin y mar”, “Viene la cosa” i “Nuestro después”.

Fidel a un format en què música i literatura conviuen de forma natural, Silvio Rodríguez ha reservat així mateix espai per a la poesia recitada. Durant l'actuació, va posar veu al poema “Halt!”, del poeta cubà Luis Rogelio Nogueras.

Per al desenllaç de la vetlada, l'artista va guardar dos dels moments més esperats de la nit. Un d'ells, amb “Ojalá”, probablement la cançó més popular del seu repertori, i un altre amb “Por quien merece amor”, amb què va posar el fermall final a una actuació marcada pel repàs a algunes de les composicions més representatives de la carrera.

Els assistents eixiren per una zona diferent a causa de les pluges

A causa de l'episodi de fortes pluges que va viure la ciutat de València anit, en acabar el recital, un responsable del recinte va traslladar als assistents que s'havia produït una tempesta important, però que ja havia passat la pitjor part. En eixe moment, es va decidir que el públic no isquera per la porta habitual, que dona directament al carrer, sinó pel primer pis, pel qual s'accedix a una zona teulada en la qual van poder esperar sense mullar-se.