El panteó de Camilo Sesto sembra la discòrdia entre fans: "No representa la persona que era"

"Diferent", "poc encertat", "insuls" o "cutre". Són algunes de les opinions que se senten estos dies a Alcoi, on es construeix el panteó on descansaran les restes del difunt Camilo Sesto. El disseny d'este enclavament fúnebre ha sembrat la discòrdia entre el veïnat i els fans del cèlebre cantant alcoià. Cinc anys després de morir, el seu record encara alça polseguera, perquè la realitat és que el futur mausoleu és un dels temes calents de conversa: no es parla d'altra cosa als carrers de la ciutat, especialment estos dies que el veïnat ompli els cementeris.

Des que va faltar el 2019, les cendres de Camilo Sesto han estat dipositades de manera provisional en un columbari amb els seus pares. Però ell tenia el desig de fer-se un panteó, comenta l'historiador Lluís Vidal a un equip d'À Punt. El problema és que no va deixar cap indicació sobre com volia que fora. L'obra funerària ha sigut finançada per la família, que va encarregar el disseny a l'arquitecte Miguel Botella Ruiz-Castillo i s'alçarà sobre una parcel·la cedida pel govern municipal al cementeri d'Antonio Abad d'Alcoi.

La tomba està ja pràcticament acabada i s'ha convertit en el centre de totes les mirades, per la novetat. Però, com era de preveure, ha generat disparitat d'opinions perquè, de gustos, n'hi ha de tots els colors. Un equip d'À Punt NTC ha arreplegat les impressions de part del veïnat. Hi ha qui es queda convençut amb la proposta, que és "moderna" i trenca amb la resta de sepulcres que hi ha al cementeri. "És nou, és una cosa diferent", comenta un altre transeünt. Entre les veus detractores, l'argument majoritari és que el monument està "decaigut" i no evoca el que va ser Camilo Sesto en vida. "No representa la persona que ell era", assegura una altra dona. Tampoc falten les veus que alerten que el mausoleu "s'omplirà de mosquits, i si no la legionel·la".

Tot plegat, el gust és subjectiu i va amb les èpoques. "Hi ha un lema que hauríem de tindre present, que deien els de la secessió vienesa, ja que a cada època el seu art i a l'art, la seua llibertat. El cementeri té la seua importància perquè és precisament un reflex de tots els estils que hi ha hagut des del 1894 fins a l'últim [panteó] que era del 2009". El de l'intèrpret del mític "Vivir así es morir de amor" és del 2024, i pot agradar o no, però igual que ell, no deixa ningú indiferent.