Noranta anys de l’operació que va convertir València en refugi de 'Las Meninas' i altres tresors del Prado

València va custodiar durant més d’un any algunes de les obres més valuoses del Museu del Prado, entre elles Las Meninas, de Velázquez. Fa noranta anys, en plena Guerra Civil, la ciutat es va convertir en refugi del patrimoni artístic espanyol amb una operació extraordinària per a protegir les obres de les bombes.

El trasllat va començar el 10 de novembre de 1936. Els primers camions van eixir de Madrid carregats amb peces com Las majas de Goya. El trajecte fins a València, aleshores capital de la República, es feia a una velocitat d'uns 15 quilòmetres per hora per a minimitzar els riscos i amb l'acompanyament de personal especialitzat.

Daniel Benito Goerlich, responsable de direcció i conservació del Museu del Patriarca, recorda que les obres estaven exposades al perill dels atacs aeris amb metralladores. També destaca el paper de les persones que van acompanyar el patrimoni durant el trasllat, a qui considera "autèntics herois" perquè van assumir grans patiments i riscos per a protegir el tresor artístic.

Les Torres dels Serrans es van convertir en un refugi fortificat per a les obres de més volum, mentre que les peces més valuoses es van custodiar al Col·legi del Patriarca. Este últim espai no va funcionar només com un depòsit temporal: també s'hi va instal·lar un taller de restauració per a cuidar les obres i es van organitzar activitats de difusió, com una exposició al claustre amb peces artístiques i accions de propaganda per a promoure la protecció del patrimoni nacional.

A més de les obres procedents del Prado, València va rebre centenars de peces d'altres espais, com el Palau de Llíria. Durant aquell període, el Museu del Prado i el Ministeri van continuar funcionant, segons ha explicat Benito Goerlich.

De València a Ginebra

El 1938, amb l'avanç del front de guerra, les obres es van traslladar a Catalunya i, posteriorment, a Ginebra. Una vegada acabada la guerra, van tornar a Madrid.

Noranta anys després, les Torres dels Serrans i el Col·legi del Patriarca encara conserven la memòria d'una de les operacions de salvament artístic més extraordinàries de la història, que va convertir València en un refugi per a protegir una part fonamental del patrimoni cultural espanyol.