Naix el primer espai que unix ceràmica i acompanyament terapèutic a València

La ceràmica va arribar a la vida d'Emilia en el moment més dur del dol per la seua filla. No ho va buscar com a teràpia, però va ser en un viatge a Mèxic, que va fer juntament amb Olaya i una altra psicòloga, on el projecte Olivita va prendre la forma definitiva. Allà van entendre que no buscaven simplement un taller de fang, sinó un espai on les persones pogueren parar, ser i retrobar-se.

Olivita és, des d'aleshores, un espai per a connectar creativitat i teràpia, però fora d'un despatx. La psicologia hi és present, però de manera diferent: a través de les mans, de la terra i del silenci productiu que ens acompanya a crear amb les pròpies mans.

La proposta va més enllà de la tècnica i la intenció és clara des del moment en què algú passa per la porta: desfer-se dels judicis, de les presses i de la pressió per la perfecció que acompanya tants àmbits de la vida quotidiana.

Construir este refugi de calma tampoc ha sigut un camí senzill. El procés de crear Olivita ha tingut els seus propis reptes i moments d'incertesa, però ha portat recompenses inesperades, com les persones que han cregut en el projecte i que n'han enfortit la idea. I l'esforç ja dona fruits, perquè qualsevol que passa per Olivita experimenta una emoció que és difícil d'explicar, però fàcil de sentir.