Joan Oleaque, periodista i escriptor, sobre la realitat del poble gitano: "Perviu una discriminació quotidiana"

Pueblo gitano, 600 años de historia y cultura en España és un nou llibre, una compilació d'assajos, que aborda els sis segles de presència i cultura gitana a Espanya. La publicació s'apropa a través de l'art, l'educació, la llengua, la música i la història. Una de les persones que ha coordinat la nova publicació és el periodista i escriptor valencià Joan Manuel Oleaque, a més de degà de la Facultat d'Arts, Humanitats i Comunicació de la VIU (València Internacional University). Oleaque ha estat al plató del programa Connexió Comunitat Valenciana per a parlar de les conclusions d'esta nova publicació.

Amb motiu que el 2025 se celebrava el 600 aniversari del primer document que donava fe la presència de gitanos a Espanya, "des de la VIU, junt amb Fundació Secretariat Gitano i el Ministeri de Cultura vam impulsar un treball per tal d'analitzar els períodes més importants del poble gitano". Com remarca, en qualitat d'un dels coordinadors, "volíem que estiguera escrit per estudiosos de l'ètnia i que a més foren gitanos. Volíem una mirada interior, des de dins, per dir-ho d'alguna manera".

Objectius: els moments més significatius d'una història de 600 anys

L'objectiu, com ha explicat Joan Oleaque, ha sigut el d'abordar els períodes més significatius d'eixos 600 anys d'història. "Fer-ho pensant en aquells lectors que la desconeixen". Pel que fa als especialistes, "havien d'aportar rigor i ser capaços d'escriure un text amb certa distància, tot i que la mirada fora des de dins, que no fora paternalista".

El degà de la Facultat d'Arts, Humanitats i Comunicació ha destacat "la intervenció de Francisco Suárez, director del Teatre de Mérida durant molts anys; d'Ismael Cortés, especialitat molt vinculat a estudis europeus del poble gitano; Tere Peña, especialista en flamenc, i Gonzalo Montaño, altre dels coordinadors que té una visió de la importància de la música gitana amb el seu entorn".

A més cal destacar aspectes com el paper de la dona gitana i la seua evolució dins de la societat gitana. Entre els textos ha destacat també l'episodi de la Gran Batuda, que fa referència a un intent d'extermini al segle XVIII que no es va produir per la ineficàcia de l'Estat".

Conclusions de la situació del poble gitano a Espanya

"Hi ha un gran desconeixement, entre gitanos i no gitanos, de la història del poble gitano", ha dit Oleaque per a argumentar que "això ha dut al fet que durant molt de temps, i per una discriminació específica, molts pensaren que el poble gitano no era poble, i que era una subespècie de la societat majoritària. Això ha facilitat un estil de racisme, unes vegades bèstia i altre subtil, sense tindre en compte el context ni la història".

Una tercera conclusió de la publicació ha sigut la "pervivència d'una discriminació quotidiana que és concreta, i no té res a vore amb la que patixen els migrants. És una discriminació que per circumstàncies ancestrals amb pèrdues com l'idioma -és una cultura àgrafa, sense sistema d'escriptura- ha situat el poble gitano en els marges". I tot i que davant de la Constitució tots els ciutadans són iguals davant de la llei, diu Oleaque que no és percebut així de manera majoritària pel poble gitano. El repte d'esta publicació és recordar la necessitat que canvien algunes d'estes situacions. La publicació, ha dit, es pot descarregar des del web de la universitat i des del centre d'estudis HUMA.