El cine i la música mantenen viva la figura de Lorca noranta anys després del seu assassinat

Noranta anys després de la seua mort, la figura literària i humana de Federico García Lorca ha suscitat entusiasme editorial, cinematogràfic i musical. Miguel Poveda ha cantat el seu poemari i ha estrenat documental, mentre que els Javis projectaran a finals de setembre l’adaptació al cine el seu relat inacabatLa bola negra. 

La matinada del 18 d'agost del 1936, Federico García Lorca va fer dos viatges: un de real i forçós, que el du al punt on l'afusellaren, a Víznar (Granada), i un altre d'imaginari. L’últim és el que s'ha reconstruït en una memòria col·lectiva que s'alimenta de mites imperfectes que desperten alhora animadversió i idolatria.

“La seua obra encara ens interpel·la. Hi ha textos que fa més de cent anys que es van escriure i són d’una modernitat total. No han envellit”, explica Víctor Fernández, autor i expert en Lorca. 

Durant noranta anys, els espais buits s'han completat i dibuixat amb tinta. D'eixe color és La bola negra, criatura inacabada lorquiana que els directors Javier Ambrossi i Javier Calvo adapten al seu discurs cinematogràfic. 

La bola també l'empoma Miguel Poveda, que s'atrevix amb versos inèdits, versos reconeguts i d'altres propis. El seu projecte Enlorquecido ha mutat enguany en documental i en espectacle als escenaris. El món editorial s'amplia ara amb textos que posen el focus en les cartes que va enviar a la família, en l'anàlisi de la seua prosa literària i fins i tot en eixe últim amant de l'artista homosexual i republicà. “Cadascú mostra una peça del trencaclosques o mosaic que és Lorca”, apunta Fernández.