Carmen Calvo, Horacio Silva i Manuela Ballester engrandixen els fons del Museu de Belles Arts de València

El Museu de Belles Arts de València continua completant la seua col·lecció d’art contemporani amb la incorporació de set peces donades de cinc artistes, entre els quals es troben els valencians Carmen Calvo, Horacio Silva, Manuela Ballester i Antonio Ballester Vilaseca, a més d’altres noms com el de l’andalús Guillermo Pérez Villalta.

Les obres, que abasten un arc cronològic que va des de 1937 a 2010, han sigut donades al MuBAV pels mateixos artistes, en el cas de Carmen Calvo, Horacio Silva i Guillermo Pérez Villalta; per Ana Rosa Ballester, filla de l’escultor Antonio Ballester Vilaseca, i per un col·leccionista particular, pel que fa a l’obra de Manuela Ballester.

Estes set peces s’han presentat este dimarts en la seu del museu de la mà del seu director, Pablo González Tornel, i en companyia dels artistes Carmen Calvo i Horacio Silva, els quals han agraït que comptaren amb les seues creacions per a formar part de la col·lecció del museu i han definit el Sant Pius V com una segona casa i el centre que els ha acompanyat tota la seua vida.

González Tornel ha posat en relleu que esta incorporació és "el resultat de l’acte de generositat dels mateixos artistes que han decidit donar de manera altruista estes peces al Museu de Belles Arts de València o de descendents o col·leccionistes particulars".

Així, ha indicat que estes donacions tenen "ell seu sentit enguany, ja que a principis d'any es va dur a terme l'exposició "Temps moderns", que proposa una revisió crítica de la col·lecció de pintura espanyola contemporània del museu, centrada en el període comprés entre les dècades de 1940 i 1970.

"Durant molt de temps s'ha ignorat completament, de fet, que el Museu de Belles Arts de València posseïx una col·lecció d'art del segle XX i això és una cosa que, agrade a un més, combregue més o menys amb les directrius, existix", ha asseverat el director.

Cuidar i completar la col·lecció

"El fet que, a partir de la creació de l'IVAM, s'haja vist orillada esta col·lecció, no significa que no estiga ací i que no s'haja de cuidar, llimar i intentar completar en la mesura del possible", ha reivindicat.

El director del museu ha explicat que la col·lecció contemporània està "fonamentalment centrada en artistes valencians de l'últim franquisme i la democràcia, encara que hi ha també artistes d'altres geografies espanyoles", i ha apuntat que les seues obres ajuden a entendre que les arts no és que varen patir una censura en 1936 "i ja mai va tornar a passar res", sinó que van continuar malgrat això.

Així mateix, ha afirmat que gràcies al contacte personal amb artistes i col·leccionistes que creuen en "la missió i el valor" del museu, es dona la possibilitat que les seues obres puguen incorporar-se a la mostra de 'Temps moderns' i completar-la.

Nou dedicat a l'art contemporani

Respecte a si, amb l'expansió del museu, es planteja dedicar un espai a la col·lecció contemporània, el director ha assenyalat que la idea és que l'edifici del Belles Arts estiga dedicat als Old Masters, és a dir, "al naixement del gòtic, renaixement i barroc fins a Goya"; l'edifici Pérez Castiel "al període del segle XIX fins a la Guerra Civil" i que l'art contemporani "es desplace al nou espai".

"Sempre pensant que les museografies no són les mateixes", ha aclarit el director, qui ha explicat que, "quan u es planteja com explicar l'Old Masters, de l'Edat Mitjana a Goya, se sent en l'obligació de fer que la cronologia siga assumida com un concepte, es construïx sempre per cronologia i geografia de manera natural com si fora un llibre d'història".

No obstant això, ha incidit que, en el cas del segle XIX i XX, s'està intentant fer "un esforç per a passar d'eixes cronologies i geografies a temes més de concepte" i que tinguen en compte les noves narratives que sorgixen a partir de l'eclosió del feminisme o l'eclosió dels moviments queer que els artistes contemporanis abracen.

"Eixa narrativa del segle XX, lògicament, també haurà de pensar-se quan tinguem l'espai perquè, ni pot ser la cronològica ni pot ser la pintura dels gèneres, sinó que ha de ser la seua perquè es mereix que la pensem des d'ella i no des d'un museu històric", ha insistit.

Obres rebudes

Guillermo Pérez Villalta és un pintor, escultor, gravador i dissenyador espanyol, i un dels pintors més representatius del postmodernisme a Espanya.

Per voluntat del mateix artista, el MuBAV ha rebut dos obres seues: Paisatge-Conversació amb al·legoria, tremp vinílic sobre llenç realitzat en 2010, i La Platja de Llevant des de Monkili, acrílic sobre llenç firmat en 1976.

Carmen Calvo, Premi Nacional d'Arts Plàstiques l'any 2013, ha donat dos obres representatives de la seua producció més característica: Draperies, tècnica mixta a base de tela, llenç, pintura i terracota, realitzada el 1992, i Com un cadàver, obra de l'any 2000 realitzada amb collage i fotografia.

Per la seua part, Horacio Silva, pintor l'obra del qual ha experimentat una notable evolució artística al llarg dels anys, ha donat al museu Les quatre estacions, un acrílic sobre tela firmat i datat el 2003, obra de color auster amb gammes de tons freds on predominen generalment les tonalitats grises amb incisions, elaboracions i línies de color blau que generen profunditat i moviment.

Cal fer una menció especial a l'obra de l'escultor Antonio Ballester Vilaseca, Els vencedors de Brihuega, relleu en ciment policromat realitzat el 1937 que l'artista valencià va presentar al Pavelló d'Espanya en l'Exposició Internacional de París d'eixe any, i que ha sigut donat al Museu de Belles Arts per la seua filla, Ana Rosa Ballester. Esta donació inclou a més l'arxiu documental i fotogràfic personal de l'escultor.

Finalment, gràcies a la generositat d'un col·leccionista particular, ha ingressat al Museu 'El guerriller mort', una estampa al linòleum de l'artista Manuela Ballester Vilaseca, obra de forts contrastos en blanc i negre, firmada i datada el 1974 durant la seua etapa d'exili a Berlín en què es mostra el dur record de la Guerra Civil espanyola que va marcar tant l'artista com el seu marit Josep Renau.