La cantant Marina Bolea renaix com La Xica i debuta en solitari amb tres cançons que mostren la seua essència

La cantant i violinista Marina Bolea comença una nova etapa artística amb el nom de La Xica, un projecte personal que suposa el seu debut en solitari després de deixar el grup Malucs. “La Xica soc jo, Marina Bolea. Era com em deia la meua iaia i com em diuen en la família”, explica l’artista, que reivindica així les seues arrels i la seua identitat més pròxima.

Amb este nou camí, Bolea vol donar veu a tot allò que l’habita: “Ho faig per a cantar el que tinc dins: la ràbia, l’amor, l’ansietat”. El resultat és un projecte format per tres cançons que mostren les múltiples cares de la seua personalitat i estil musical.

La primera, “Amagatall”, és “una cançó més introspectiva, que parla més de mi, amb un so més fosc i dur”. En canvi, “Tarongina” evoca la primavera i la memòria olfactiva: “És l’olor de la flor del taronger, és un aire fresc”. Finalment, “Endemonià” representa l’esperit més vital i festiu: “També soc jo; són les festes del poble, eixir i lluir la faldilla”.

Les tres peces són només un avançament del seu primer disc, que es presentarà al gener, abans d’una gira de concerts que ja prepara. La Xica afirma que el panorama musical “està en un moment de recerca” i que veu “un futur en valencià molt de dones”.

Amb una veu pròpia i una mirada generacional, La Xica obri una nova etapa en la música en valencià, on la vulnerabilitat i la força conviuen en una mateixa melodia.