Algemesí ressorgix amb emoció i devoció en la primera festa gran des de la dana

Si el 8 de setembre sempre és especial per al poble d'Algemesí, enguany l'emoció està a flor de pell. El veïnat s'ha congregat al carrer per a celebrar el dia gran de la festa en honor a la Mare de Déu de la Salut. Este 2025 la devoció era més especial que mai en un municipi que va ser durament colpejat per la fatídica dana del 29 d'octubre.

Algemesí s'ha vestit de gala amb tota l'esplendor en un ressorgir festiu després de la tragèdia viscuda ara fa deu mesos. Amb els dies foscos romanent als cors i el record de les víctimes mortals de la barrancada, el poble ha omplit de danses, música i color els carrers per a venerar fervorosament la patrona. Tot i que hi ha hagut algun sobresalt a la porta de la basílica, les muixerangues han tornat a enfilar-se cap al cel al compàs de les dolçaines.

Després d'una setmana d'assajos i molts mesos de reconstruir el que l'aigua es va emportar, este 2025, any del centenari de la coronació de la Mare de Déu de la Salut, també serà recordat com l'any de la unió del veïnat per a tornar a mostrar, i amb esplendor, el patrimoni. Enguany, la festa s'ha viscut amb més emoció que mai. Tots els balls a l'uníson, mentre repicaven les campanes, celebraven l'entrada de la Mare de Déu de la Salut a la basílica de Sant Jaume. Màxima expressió de fe i tradició d'esta celebració que és patrimoni immaterial de la humanitat i que ha començat amb l'emotiva Processoneta del Matí.

La muixeranga ha retut homenatge als cinquanta anys de l'escola de tabal i dolçaina d'Algemesí i per primera vegada els músics han sigut el remat de les figures. I després, cada ball, amb indumentària renovada en molts casos, ha anat arribant a la plaça. Mentrestant, la Mare de Déu, passava per davant de moltes vivendes afectades per la dana.

I el moment més esperat, l'entrada de les muixerangues a la basílica. Dos dels membres de la Nova Muixeranga han recordat les víctimes i voluntaris de la dana amb una escena simbòlica, portant botes d'aigua i estris de neteja. Un colofó a un homenatge conjunt, amb tot el poble unit, en la tragèdia com en la festa.