Instantànies de la verema en blanc i negre

L'aldea de Las Monjas, a la comarca d'Utiel-Requena, no arriba als 40 habitants. És un xicotet poble dedicat al cultiu del raïm i a la producció de vi. De generació en generació la verema es viu com una tradició familiar. És el cas de la família de Carmina Cárcel, secretària de la Denominació d'Origen Utiel-Requena, qui assegura que des de ben menuda, amb tan sols dotze anys, hi va participar. Any rere any, els pares, els germans i ella contribuïen al que havia esdevingut una tradició entre els veïns de la comarca.

El treball al camp de part dels veïns i veïnes d'aquesta aldea ha quedat reflectit en la col·lecció de fotografies en blanc i negre de Paco Bronchal, un aficionat a la fotografia que té casa al poble. "He volgut presentar l'ambient familiar d'aquesta tradició, la longevitat dels que hi participen, gent de vora 80 anys que continua anant a la verema, i la gran importància de la immigració, la qual serveix de gran ajuda els dies de més faena".

Per a mostrar les seues fotografies, Paco ha decidit fer-ho d'una manera singular; penjant-les als murs de pedra i les finestres de les cases amb façana al carrer principal, al costat de cabassos de camp i garrafes de vi. Allí s'ha acostat Joaquín Martínez, un llaurador que ha dedicat vora 70 anys de la seua vida al camp i a la verema, i que ix en dos o tres fotografies. "Mon pare va morir amb 101 anys i fins als 95 anys va estar treballant al camp", assegura amb els ulls vius i la mirada alegre. Ara mira la seua fotografia orgullós del treball ben fet.