‘València, la memòria acolorida’ posa tints a la ciutat entre el 1850 i 1930

La València que rescata Xavier Oms en el seu llibre és un recorregut sensorial i visual. Són vora un centenar de fotografies en blanc i negre que aquest treballador de banca jubilat ha acolorit en els últims dos anys. La memòria tinta amb diverses tonalitats la ciutat entre el 1850 i 1930, i s'escabussa en llocs, monuments i fets que radiografien el passat. 

València, la memòria acolorida és el fruit de l’esforç i el treball durant dos anys de Xavier Oms, un treballador de banca jubilat. Amb la mateixa cura i delicadesa que ha dedicat a posar color les imatges que componen el llibre, ha acompanyat un equip d’À Punt a pegar una volta pels racons que són història fotogràfica de València. De sa mare va heretar el gust pel pinzell, però ha sigut el cursor de l’ordinador el que ha conduït el seu afany per a atorgar colors a un blanc i negre captat en una huitantena de fotografies. 

El llibre és un recorregut sensorial i visual, i l’objectiu del seu autor és retrobar la memòria històrica de la capital del Túria, “a vegades oblidada, a vegades perduda”, explica ell mateix. I també mostrar a les noves generacions que València no era en blanc i negre, sinó que tenia colors. 

València no era en blanc i negre, tenia colorsXavier Oms - Autor de ‘València, la memòria acolorida’

El llibre és un recull de retrats lluminosos que des de 1850 a 1930 parlen d'una ciutat monumental, també d'una València que celebra, o d'una altra comercial que oficia. Oms furga en arxius, biblioteques digitals i hemeroteques per a obtindre fotografies per a traure'ls color, i a vegades troba autèntics regals imprevistos que el sorprenen, diu. 

València, la memòria acolorida, conclou amb una fotografia per a la qual a l’autor li ha costat trobar els colors. Ací, la pionera fotoperiodista de guerra Gerda Taro amplia l'òptica i ensenya les cares de diverses víctimes de bombardejos de la Guerra Civil. Al costat de la càmera i de les reixes, està la morgue de València del 1937. No apareix, en la imatge, però l’absència del que no es veu també està present en la fotografia.