Unes troballes al jaciment de Sorita apunten que el Bergantes va ser clau per a l’expansió del neolític

El riu Bergantes, situat a l’extrem nord del nostre territori, va ser clau en la difusió del primer neolític. Així es desprén d’una nova investigació que han dut a terme especialistes de la Universitat Jaume I de Castelló i la Diputació de Castelló, que conclou que el jaciment de les Coves Llongues, situat a Sorita, va ser ocupat durant el neolític antic, que va tindre lloc en la segona meitat del VI mil·lenni abans de la nostra era.

Les últimes troballes localitzades en este jaciment fan pensar que el Bergantes va ser un punt clau del contacte entre el riu Guadalop, i per extensió, l’Ebre, i el litoral castellonenc.

Les Coves Llongues no estan massa lluny del Bergantes, principal curs fluvial del nord de la Comunitat Valenciana i afluent del Guadalop. Este jaciment està en una regió on fins ara mancaven evidències inqüestionables dels inicis del neolític, però que ara es revela com de gran rellevància per a l’estudi de l’expansió de les primeres comunitats productores des del Mediterrani ibèric cap a la vall de l’Ebre, en emplaçar-se en un pas natural entre els dos territoris.

Els treballs realitzats fins ara han permès diferenciar diversos nivells arqueològics que es poden datar entre el final del paleolític i del neolític. En el nivell més antic del neolític s’han recuperat ceràmiques impreses i incisoimpreses, així com restes d’altres materials d’esta època com puntes de projectil. Totes estes troballes posen de manifest el potencial del jaciment, del qual s’han excavat, fins ara, uns sis metres quadrats. El jaciment també amaga mostres d’art rupestre Llevantí, de les quals s'han identificat noves figures.

Esta nova informació que ofereix l’abric de les Coves Llongues ajuda a millorar les dades que es tenien fins ara per a una zona poc explorada arqueològicament, però clau per a ampliar el coneixement sobre el procés d’arribada, expansió i consolidació de les primeres comunitats neolítiques a la península Ibèrica.

L’ocupació recurrent de l’indret fa pensar que el lloc oferia un atractiu particular per a distints grups humans, ja siga per la seua ubicació estratègica en una zona de pas o per les característiques singulars de l’entorn.

Les investigacions, en les quals també participa la Universitat de Barcelona i Icrea, continuaran per a poder determinar amb més precisió les característiques d’esta ocupació en les Coves Llongues, així com per a poder entendre millor la seua connexió amb altres punts importants del neolític a la península. Del que no hi ha cap dubte és que esta troballa converteix este territori en un nou punt clau en la recerca sobre un dels grans canvis en la història de la humanitat: la neolitització.