Unes troballes, 50 anys guardades en una caixa

El destí de les troballes arqueològiques solen ser les vitrines dels museus segons la rellevància que tinguen. Però moltes estan condemnades a l’oblit i alçades als humits magatzems dels conservadors.

Poden passar anys fins que arriba la partida pressupostària que les trau a la llum. Ha passat ara a Benicarló. Als anys setanta es trobaren peces iberes a les excavacions del Puig de la Nau. Algunes es traslladaren al Museu de Belles Arts de Castelló i altres s’inventariaren i es quedaren a les caixes del depòsit.

Ara, un alumne en pràctiques del grau d’Història i Patrimoni de l’UJI és el responsable de catalogar-les. L’ajuda un conserge contractat dins d’un pla d’ocupació municipal. Aquesta situació és més habitual del que es pensa. La vèrtebra d’un dinosaure trobat a Morella el 2008 ha estat 9 anys davall d’una escala. Fa setmanes començaren a restaurar-les a l’Institut Valencià de Conservació a Castelló. I és que, de vegades, les històries amagades als soterranis dels museus són més interessants que les exposades.